Que prevalgui la qualitat

Aquests dies, molts votants de la CUP s’han  manifestat penedits d’haver donat el seu vot a un partit que des de l’inici va dir clarament que no faria descarrilar el procés. A les eleccions municipals del maig del 2015, la CUP a Sant Cugat va treure un 15,20% de vots, i a les eleccions autonòmiques del 27 de setembre, disminueixen al 10,07% de vots

He esbrinat una mica el perfil dels votants de la CUP a Sant Cugat en les eleccions del 27 de setembre i he comprovat que una majoria important dels seus votants no tenien cap vinculació ideològica amb el programa d’aquest partit i, fins i tot, en la majoria de casos, ni tan sols se l’havien llegit.

Molts van pensar que davant de la precarietat social que ha provocat la crisi econòmica i la corrupció i la manca de regeneració política dels partits tradicionals, ja aniria bé que hi hagués un partit que promogués la radicalitat democràtica que la CUP va defensar des del primer dia de campanya. A qui no li resulta atractiu sentir parlar de limitació de mandats entre la classe política?

També he copsat que una majoria significativa de votants no van posar gaire atenció al seu programa anticapitalista, que el veuen com una estratègia per transformar les maldats del sistema des de dins més que no pas per carregar-se’l. Per molts dels seus votants el camí cap a la justícia social no és el capitalisme d’estat, com tampoc ho és el capitalisme desbocat que ens envolta.

Finalment, però, i malgrat els desacords, hi ha hagut acord. Per primera vegada tenim una oportunitat de reflexionar i debatre a fons sobre quin ha de ser el model del nou país. És un rar privilegi que no podem malbaratar de nou si no es compleix el calendari fixat.

Són suficients divuit mesos en un projecte tan complex i transcendent  que requereix la participació de tothom?
Esperem que per la CUP el calendari no sigui un problema si la qualitat del projecte requereix més temps. Els processos assemblearis són molt lents en la presa de decisions. Ells ho saben millor que ningú.