Que, quan i com: conte de tardor

Avui, dia 13 d’octubre, l’església commemora Sant Eduard III, rei d’Anglaterra. Però avui, també, es dóna la circumstància que és dimarts i tretze, una conjunció que els supersticiosos diuen porta mala sort.

Tretze eren els comensals del Sant Sopar. Tretze els esperits malignes segons la càbala jueva. Tretze el capítol del llibre de l’Apocalipsi on s’esmenta l’arribada de l’Anticrist i, fins i tot, alguns diuen que la confusió de llengües de Babel es va produir un dimarts i tretze...

El refrany diu que en tretze i dimarts millor no casar-se ni embarcar-se. Jo, que com saben sóc Eduard, ni sant, ni rei, ni anglès, que quedi clar, em vaig casar un dimarts i tretze amb tota la intenció i ja en porto més de 50 d’anys. És clar que, amb tota seguretat, la meva esposa hi té molt a veure.

“El matrimoni és una creu”, deia en Capri, “i mira si és grossa i pesada que fan falta dos per portar-la o, fins i tot, a vegades tres”. Tot això em fa pensar en el resultat de les eleccions del 27 de setembre i les declaracions, anades i tornades dels protagonistes, al voltant de la possibilitat o no de què la CUP acceptin que el president en funcions senyor Artur Mas segueixi sent el president del que s’anomena procés constituent cap a la república catalana.

Parlem de divuit mesos home!. Bé, home i dona, que quedi clar. Però sembla que el cupaires no ho tenen tan clar. “És el president de les retallades”, diuen. “Però és l’home amb més carisma professional per representar-nos en el món”, diuen els altres. “Està marcat per la corrupció del 3%”. Fins i tot parlen de TV3%, que ja és parlar, eh! I els altres rebaten: “Ell personalment no s’ha enriquit i paga pels altres”.

Els hi explico un conte de tardor.

QUE: Una vegada hi havia un país petit que sempre havia estat un espai de pas, de gent amunt i avall, però on alguns es quedaven a viure. Tenia una llengua pròpia que la majoria entenien però que molts no parlaven habitualment. Eren gent treballadora i constant que anaven fent perquè, deien, de mica en mica s’omple la pica.

QUAN: Va arribar un dia que, després de molts anys d’haver conviscut matrimonialment amb uns altres països, més grans i més petits del costat, va decidir divorciar-se perquè patia violència domèstica i ja estava tip d’explicar qui era, que volia, que era just pels seus interessos, per la seva personalitat i per la seva història.

COM: Els que manaven van posar unes caixes arreu del país i van demanar a la gent que digués si volien trencar o no el matrimoni. Uns, que no arribaven a la meitat, van dir que si i els altres, que passaven una mica més de la meitat van que no i alguns que, no ho sé, ja veurem, que vols que et digui...

I ara jo afegeixo, per acabar el conte.

QUI: Si el procés constituent ha de durar 18 mesos, si el president en funcions ja està imputat perla Fiscalia dolenta, posem al davant un home que té totes les característiques per representar-nos, que és treballador, que es lleva aviat, que parla moltes llengües, que és intel·ligent i que ha demostrat que pot triomfar pel cos i l’esperit.

Jo ja el vaig proposar en aquesta mateixa web el 9 de gener de l’any 2013 en el meu article “Vallés parla d’en Recoder i, al fons, Guardiola espera”. Exacte!! Vull dir en Pep Guardiola a qui ja l’any 2009 ja proposava pel càrrec i, estic segur, els nois, ep!, i les noies de la CUP, no hi posarien cap impediment.

L’any 2009 era un acudit, l’any 2013 era una possibilitat, ara ja està a la llista però molt avall, el darrer. Error: Pep Guardiola for President!!! Massa americà, no? Acabem el conte d’una vegada. Acabem de donar-hi voltes i voltes.

Hi ha un poble d’un país petit que comença a estar cansat de veure com es malmeten els seus desitjos de pau i de prosperitat. Volem ser una nació dins d’Europa, de l’Europa civilitzada, pròspera i culta. Perquè ho poseu tan difícil?

Fem la feina que cal fer ara i aquí i ja passarem comptes després, si és que cal. Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat!