“¡Que vienen los fachas!”

S’ha confirmat el que fa poc més d’un mes semblava impensable: la junta andalusa tindrà un nou govern de dretes i, encara més sorprenent, aquest govern es sostindrà gràcies a l’extrema dreta. Hi ha raons per a preocupar-se per l’auge de l’extrema dreta a Espanya, i a Catalunya?

Lamentablement, és un fet inqüestionable que l’extrema dreta està creixent arreu del continent europeu, no sent Espanya cap excepció. Le Penn, Salvini, Abascal... tots comparteixen un mateix tret distintiu: un discurs plagat de mentides i falsedats que juga amb la falta d’informació fiable de les xarxes socials i el cansament de la gent amb els partits tradicionals.

El que ha passat a Andalusia no és més que un símptoma del que portem molt temps observant: l’apatia i el desencant de la gent amb la política. A Andalusia no han guanyat les dretes. Han perdut les esquerres. Si ens fixem en els índex de participació d’aquests últims comicis, gairebé la meitat dels votants andalusos no s’han molestat ni en trepitjar els seus col·legis electorals.

El problema de la política actual no són el senyor Abascal, ni la senyora Le Penn. Aquest tipus de personatges sempre han existit i existiran en política. El veritable problema de la política dels nostres dies és que ha deixat de ser política. S’ha convertit en un joc de números, en quatre frases impactants i en el “¡Y tú más!”.

A l’extrema dreta, senyors i senyores polítics, no se la venç acusant-los de fatxes, ni d’extremistes; sinó amb fets, amb dades, però sobretot, amb un discurs potent que torni a il·lusionar a una gent que cada vegada més no vol saber res més de la política.