Sis homes armats assalten la seu d'un banc a València: “Señoras y señores... esto es un atraco. Y no me refiero a los que se realizan cotidianamente en estas oficinas”. La frase, molt directament, ja anticipa la frontal línia de denúncia que seguirà les dues línies de la trama: l'acció i la corrupció.
L'atracament es preveia ràpid però es complica vertiginosament quan, als fallits plans de fugida, se suma l'existència d'un desitjat objecte que, amagat a una de les caixes la càmera d'alta seguretat de l'entitat, podria comprometre greument al govern.
El cineasta barceloní Daniel Calparsoro, que debutava l'any 1994 amb Salto al vacío, segueix ampliant la seva experiència en els territoris clarobscurs del thriller amb una peça que, tot i comptar amb diverses virtuts, no acaba de fer funcionar òptimament totes les seves peces.
El seu punt fort és el que aconsegueix combinar l'acció amb la crítica social de més actualitat per posar en dubte, des del primer moment, a qui hem d'atorgar el qualificatiu de “delinqüents”: als atracadors que sostenen les armes visibles o a les institucions polítiques i els seus corruptes i menys visibles engranatges?
La balança es va decantant gradualment cap al segon grup. Però la prometedora proposta no acaba esprement tot el seu potencial. Aspectes menys sòlids, com el ritme narratiu, les interpretacions o alguns “cops d'efecte” no del tot aconseguits, acaben per oferir un resultat, en conjunt, força irregular.
El millor: La potent base de la història, que fa jugar en els tèrbols límits de la criminalitat tant a atracadors com a polítics.
El pitjor: La pèrdua de tensió per un ritme, unes interpretacions i un guió no del tot aconseguits.
CIEN AÑOS DE PERDÓN
Espanya, 2016.
Direcció: Daniel Calparsoro.
Guió: Jorge Guerricaechevarría.
Interpretació: Luis Tosar, Rodrigo de la Serna, Raúl Arévalo, Patricia Vico, Joaquín Furriel, Luciano Cáceres, Marian Álvarez, Jose Coronado.
Durada: 98 minuts.
Estrelles: *** (3)