M’agradaria poder gaudir de llargues passejades per Sant Cugat però, el ritme frenètic, que cada vegada més omple les nostres vides, moltes vegades m’ho impedeix. Tot i així, sempre vaig d’un lloc a l’altre caminant. I així, amunt i avall, de la Biblioteca a Cal Temerari i de l’Ateneu a la Unió, s’observen un munt de coses que et deixen pensativa.
Per exemple, com és que el 2011 no hi va haver barraques...?, o com és que vivim en una ciutat on a les 12 toca anar a dormir...? Però una cosa que vaig veure que realment em va deixar parada va ser un cartell amb un gran títol “Qui vol ser normal?”. Vaig pensar que seria una pregunta retòrica, ser normal és massa típic! Però, quan m’hi vaig acostar per llegir la resta, em vaig adonar que no anava per aquí la cosa...
Les persones que havien posat el cartell realment buscaven gent que volgués ser normal. Al cartell hi posava: “Busquem 10 persones amb un sobrepès superior als 12 quilos per participar en el gran repte revolucionari” i més endavant un “Podem ajudar-te!”
Però, què és ser normal? Aprofitant les noves tecnologies vaig treure el mòbil per buscar a l’Enciclopèdia Catalana: “Normal: adj 1 Que és conforme a la norma, que no se'n desvia.” Vaig mirar al meu voltant, infants, adolescents, adults, vells, persones altes, baixetes, primes, grasses, algunes no tant, altres més, morenes, rosses, pèl roges, pèl blaves i pèl de mil colors... A on veien la norma les persones del cartell?
Doncs, tinc una lleugera idea d’on la veuen; a la televisió, als anuncis de productes de bellesa, a les revistes, als centres d’estètica, a les botigues de roba, en les nines, en les discoteques, quan una empresa et discrimina pel teu físic o quan et mires davant del mirall i et veus lletja, en definitiva, a tot arreu. Contínuament, ens bombardegen amb la idea d’aconseguir un model impossible de bellesa, impossible, perquè no som totes iguals, impossible, perquè no és normal!
“Normal” és la diversitat, les corbes i les línies rectes, els peus grans o les orelles punxegudes. Buscar una norma és discriminar a les que no entrem dins els paràmetres que ens imposen. Convido a les persones que han posat això a reflexionar, perquè de mica en mica, i entre totes farem una ciutat lliure de discriminacions.