Qui vol una de precarietat per dinar?
Us imagineu que l'alimentació dels vostres infants estigués a subhasta, i que la guanyés qui menys pagués?
Bé, això és exactament el que passarà als menjadors escolars de les comarques del Maresme i Vallès Oriental un cop s'executi l'Acord Marc. I si no aconseguim que s'aturi, els pròxims afectats en seran els de Sant Cugat. Però què és això de l'Acord Marc?
Doncs es tracta d'un model de licitació pública o concurs públic per a la contractació del servei de menjador a les escoles, a través del qual diferents empreses de l'alimentació competiran per a decidir qui se n'ha d'encarregar. Obviant que està aprovat per un govern en funcions i que no compleix la moció 196/X sobre menjadors escolars aprovada pel Parlament de Catalunya, estem parlant d'un concurs en el qual sortiran guanyant aquelles empreses que assoleixin els graus d'eficiència més elevats.
Traduït al nostre llenguatge diari, guanyarà qui retalli més en personal i gasti menys en producte. Pel que, qui s'hi podrà presentar i guanyar? Empreses que dediquin recursos a un projecte pedagògic i educatiu? Empreses que es basin en criteris ecològics, d'alimentació saludable amb productes de proximitat?
A més, ni els centres educatius ni les AMPA (famílies) participaran en tal selecció ni podran intervenir sobre l'execució del servei en el cas de no ser adequada, a part de la manca d'informació i claredat que els hi han fet arribar respecte a tal acord, de la seva entrada en vigor, sobre quins centres afectarà... I fins i tot de la seva pròpia existència.
A més a més, cal destacar que qui en sortirà més perjudicat serà el jovent, a més de les dones en general, perfils molt habituals en aquest sector i més subjectes a les feines temporals, de mitja jornada i salaris reduïts. I, si l'objectiu ha de ser gastar menys, les condicions laborals no faran més que empitjorar.
Veiem doncs, que aquest acord és tota una ganga: el criteri econòmic per sobre de tot.
Però és que aquest cas és un d'entre milers. Diàriament ens trobem amb l'adjudicació i concentració dels serveis a les mans de grans empreses que prioritzen el lucre i propi benefici per sobre de tot. Empreses que acaben utilitzant als treballadors i treballadores com a mà d'obra barata i provisional, especialment als i les joves tot afavorint la màxima precarietat de les condicions laborals, amb salaris baixos, mobilitat absoluta, absència de contracte i per tant de dret a la seguretat social, arbitrarietat d'horaris, temporalitat, no remuneració justificada en el "guanyar experiència", xantatge...
Condicions que només beneficien l'empresari i que no ens garanteixen una vida digna, ans al contrari, ens generen inseguretat, inestabilitat personal i ens impossibiliten planificar les nostres vides o emancipar-nos.
Amb més d’un 50% d’atur juvenil al nostre país, els i les joves (especialment les dones), estem patint les conseqüències més directes de la completa re-estructuració del mercat laboral que s’està duent a terme amb el pretext de l’actual crisi capitalista.
I mentre ens diuen a molts i moltes que ens hem d'estrènyer el cinturó fins a l'asfíxia, uns pocs s'hi han de fer nous forats. I tot queda justificat.
Però fins quan deixarem que això passi? Fins quan restarem a l'espera que les coses millorin sense que hi fem res? No és culpa nostra, però és la nostra responsabilitat fer-hi front. Només la unitat, la solidaritat, l’acció i la lluita ens permetran revertir la situació i avançar cap a la recuperació i la conquesta de drets.
Perquè no volem l'Acord Marc. Ni les ETT's. Ni feines precàries. Perquè no volem haver de marxar a l'estranger per poder treballar. Ni que ens explotin, ni ser pura mercaderia.
Volem poder gaudir d'una vida digna. Volem sostre i treball!