Ramon Grau, un homenot de Sant Cugat

Llegeixo que a l’amic Ramon Grau l’han fet president de la Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals, que agrupa mig miler de publicacions en paper i digitals editades en català. Déu n’hi do! El Ramon porta el periodisme a la sang i és un emprenedor nat de l’àmbit de la comunicació des de l’any 1982.

Ha estat el fundador i editor del TOT Sant Cugat, el DIARI de Sant Cugat, El Singular i VIA Empresa i també membre fundador de Ràdio Sant Cugat. Fa molts anys que conec el Ramon, i sempre l’he vist al mateix lloc, vull dir, lleial a si mateix, ancorat en els seus valors i principis, sense renunciar, però, a la capacitat d’empatitzar amb el context present.

Per a mi és, sens dubte, un homenot de la nostra ciutat, en el sentit que Josep Pla va donar a aquest terme: “Per a mi un homenot és un tipus singular, insòlit, una persona que s’ha significat en una qualsevol activitat, d’una manera remarcable”, va dir l’escriptor. El Ramon, enamorat del seu poble, la comunicació, l’art i la natura, s’ha significat en més d’una activitat de manera remarcable.

Ho ha fet, com ja he dit, impulsant la premsa local de la nostra ciutat, una premsa de qualitat que ha rebut premis i reconeixements en diverses ocasions; ho ha fet com a activista, mecenes i dinamitzador cultural, amb una llarga llista d’activitats com el premi de fotografia TOT Fotoportada, publicacions sobre àlbums de fotografies antigues del nostre poble, la galeria d’art Odó Art, la seva participació com a cantaire a la coral La Lira i al grup de rock Els Incombustibles i, sobretot, la seva determinació a preservar el llegat del seu oncle i artista santcugatenc Josep Grau-Garriga.

Deia el Ramon en una entrevista fa pocs dies: “Sóc un romàntic i una mica nostàlgic, crec en l’ètica, la justícia i el sentit comú. M’agraden les coses autèntiques i anar de cara per la vida”. I veritablement jo el veig així. La identitat col·lectiva la construïm entre tots, però sobretot les persones entusiastes i compromeses com tu, amic Ramon.  Gràcies i felicitats.