Residències geriàtriques: manca de personal

De les residències geriàtriques, els mitjans en parlen ben poc. I del que s'hi cou a dins, encara menys. Tret de lloables excepcions com el reportatge de Mònica Bernabé, aquest estiu, al diari Ara.

Els familiars de grans residències coincidim a afirmar que hi falta personal d'atenció directa. Els gerents ens diuen que compleixen sobradament les ràtios. El cert, però, és que aquestes ràtios no s'han actualitzat des de 2012. La pandèmia va agreujar la dependència de les persones residents i va posar de manifest les carències que pateix qui viu en un geriàtric. Aquestes mancances -sanitàries, higièniques i d'altres- han arribat a cotes màximes en el període estival. Les treballadores fan vacances, però costa trobar substitució. És una feina dura i mal pagada.

Posats a repartir responsabilitats, n'hi ha per tothom: A qui s'ha de picar més la cresta és al govern de torn que, sigui del color que sigui, sempre mira cap a un altre costat, afavorint l'empresa privada. Després, als partits que presumeixen de posar la persona en el seu punt de mira, però s'obliden de la problemàtica interna dels centres. També, als grups feministes que no s'ocupen d'aquesta franja d'edat, tot i que el 80% de residents són dones. I finalment, a la ciutadania en general perquè encara no hem pres consciència que aquesta és una assignatura que tenim pendent d'aprovar.

En definitiva, cal dotar les residències de més personal, més ben preparat i més ben remunerat. Aquesta és la mare dels ous. I no hi ha ningú que els covi.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.