Resposta a l'escrit d'en Jaume Espina
Article d'opinió de Robledo defensant els clubs de Sant Cugat, després de l'article d'opinió d'Espina del darrer 4 de juliol
Benvolgut Jaume, no entenc el caire del teu escrit.
No entenc quan et permets jutjar la capacitat de solidaritat dels clubs de la nostra ciutat i concretament de la Coordinadora. No entenc com tu, que tens experiència com a periodista (comunicador) i com a responsable esportiu, manifestes la teva crítica sense contrastar el que dius amb la realitat o en tot cas amb la nostra experiència i el fer del dia a dia en la gestió de les nostres entitats per a millorar i fer més accessible l'esport als nostres ciutadans i ciutadanes.
Potser tot té una explicació en un oblit per part teva i que no és altre que estem vivint la Coordinadora dels anys 20 del segle XXI amb la OMET dels anys 20 del segle XXI, que no té res a veure amb la que tu vares ajudar a fundar.
La teva base argumental no la puc entendre, ja que tot ho argumentes en una OMET modèlica dels anys 80-81, amb un Sant Cugat d'uns 31.660 habitants, comparant-ho amb una OMET d'avui en dia amb un Sant Cugat amb una quantitat d'entitats i esportistes res a veure amb el passat.
Esmentes la manca de solidaritat oblidant l'anàlisi de les possibilitats reals que tenim i de la força de negociació que no té res a veure amb la Coordinadora que tu vares presidir. El problema de la Gimnàstica Artística, o millor dit el drama, no és altra cosa que el reflex de la capacitat de gestió d'uns i de negociació real de tots/es que fa que no puguem fer pràcticament res per resoldre el tema malgrat estant-hi a sobre.
No és justa la valoració que fas dels nostres clubs i la seva capacitat de solidaritzar-se amb el club company de la Gimnàstica. Tu que ets un home de partit faries bé en investigar tots els factors que alimenten aquest drama, i d'altres. Faries bé de mirar cap endins per veure el que ningú s'atreveix a veure o com a molt en parla de passada.
Certament aquest cas és la foto de com hem arribat fins aquí i potser la porta d'entrada d'una nova situació. T'aconsello que parlis amb els factors que poden i no volen o ni saben. Les crítiques fàcils, com la que tu ens fas, són armes llancívoles que a més d'injustes no resolen res si descartem la satisfacció momentània del que vol i no pot o no sap.
Salutacions.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.