El passat 4 de setembre es reunien a la UREF un centenar de florestans per afrontar col·lectivament un problema de seguretat al barri: l'increment de robatoris a domicilis. Cal dir que aquesta assemblea massiva és producte d'un problema que s'arrossega de fa mesos i que ha crescut davant la inacció de l'ajuntament. Recordem que la Comissió de Seguretat del Consell de Barri va demanar una reunió amb el consistori a finals de juny, i sense cap resposta s'ha permès que el problema creixés. I ja portem 40 robatoris registrats.
Després d'aquesta concorreguda assemblea, representants del barri, policia local i ajuntament es van reunir per tractar el tema (sembla que ara sí) i des de ja tenim més policia al barri. Res a dir, era necessari. En aquesta situació límit és totalment legítim que veïnatge afectat demani actuacions resolutives a les institucions, i com a darrer recurs, l'ús de mitjans coercitius. Perquè tenim dret a gaudir de la nostra casa, de no tenir por que hi entrin individus en precària situació, drogodependents, amb res a perdre, i generar-nos angoixes.
Ara bé, no hem d'assumir el fet que hi hagi joves amb problemes amb la droga i en situació de marginalitat social com qui veu ploure i demanar més policia com qui obre un paraigua. Aquesta problemàtica és derivada de la pobresa, la manca de sortides i l'aïllament social. Recordem també, que la Comissió Educativa de barri (i en conseqüència, el Casal de Joves de la Floresta) portem des del minut 0 demanant la contractació pública d'educadors de carrer. Per erradicar l'arrel del problema i integrar als sectors més vulnerables. Que també són la Floresta.