S'apropa el dia
Aquests últims anys, quan s'apropa l'11 de setembre es comencen a veure banderes, moltes d'elles estelades, als balcons de les cases
Algunes prou descolorides, ja que els seus propietaris fa temps que les van penjar i no pensen treure-les fins que s'hagi produït el canvi que part del país reclama: la independència.
El canvi, però, no serà cosa de quatre dies per tant aconsellaria fer una operació "renove" tal com es fa amb els cotxes i substituir les banderes que estan malmeses per una de ben nova i lluent. La ciutat ho agrairà. Això sí, guardem la vella i potser, algun dia, l'emmarcarem i tot, ja que ens recordarà aquells temps passats de lluita.
Ara, però, anem per feina, ja que el 27-S és a tocar i encara ens en queda molta per fer.
Primer de tot us convidem a participar la nit del dia 10 a la primera Marxa de Torxes per la Independència que es farà a Sant Cugat. La Marxa vol homenatjar les víctimes del 1714 i alhora demostrar que el poble de Catalunya no va ser vençut en aquella contesa. Encara som aquí i ben vius.
Cal que siguem molts, com més millor i encara que ens manifestarem en silenci, serà, precisament aquest silenci, acompanyat per la llum de les torxes, el que ressonarà pels nostres carrers i esperem que aquesta llum arribi ben endins dels nostres conciutadans. Us esperem, doncs, a partir de les 8 del vespre a la plaça Lluís Millet (estació).
L'11 tenim una altra cita. Al matí, retre homenatge a Rafael Casanova, i a la tarda tots a la Meridiana. Cal que ningú es quedi a casa, no us penseu que com que aviat podrem votar ja no és necessària la nostra presència. Ho és més que mai. Per cert, ja heu preparat el punter? Cada any ens superem en dificultats, no en vam tenir prou a donar-nos les mans al llarg de 400 quilòmetres, ni de fer les quatre barres amb els nostres cossos per tota la Diagonal i la Gran Via.
Ara ens toca fer treballs manuals. A Sant Cugat s'estan exhaurint les cartolines verdes, ja que és que el color del nostre tram, el 68. I si ja no en trobeu, demaneu els llapis de colors els vostres fills o néts i a pintar toca. Després d'això no sé què més ens faran fer...
I de seguida ens hi trobarem, sense adonar-nos-en ja serem al 27 i aquí sí que no s'hi val a dubtar. Ja fa massa temps que hem vist que tenim un estat que no és que no ens vulgui afavorir, sinó que el tenim decididament en contra (què és sinó els entrebancs al Corredor del Mediterrani, i quan s'oposen a què les companyies aèries del Japó i de l'Índia tinguin vols directes amb Barcelona).
Per tot això, i per les humiliacions i atacs constants al nostre poble tinguem clar a qui hem de votar el pròxim 27 S.