Sabem on anem?

Després d'un matí de debats a càrrec d'il·lustres ponents, en un acte molt ben organitzat pel TOT, de com hem de construir la ciutat del futur i quin ha de ser el nou model, sembla que hem d'anar cap a una economia verda, sostenible socialment, que el model d'habitatge actual ja no té recorregut on viure en una casa amb jardí està fotut, que hem d'anar a ciutats denses on els edificis han de guanyar alçada. I ara que algú els hi expliqui a tota aquesta gent que han vingut a Sant Cugat, pagant una morterada, buscant espais i verdor, que se'ls hi ha acabat el somni i el model de ciutat. Mala peça al teler.

Tampoc té un futur massa esperançador el comerç de proximitat, devorat per aquest model de ciutat que l'ha matat d'èxit i el nou no serà a temps de recuperar-lo.

Però anem a la ZBE. Citant textualment a la Sra. Ingla: "No estem aquí per amargar-li la vida a ningú ni dir-li com s'ha de moure, però qualsevol que hagi escoltat els experts d'aquestes jornades sabrà que anem cap aquesta mobilitat més sostenible".

El cinisme d'aquesta dona és infinit. Cert que no diuen explícitament com hem de viure, però legislen de manera que t'obliguen a anar cap on volen, t'agradi o no. L'altre és que jo també vaig escoltar als experts, com ella, i sí que coincideixen que hem d'anar cap aquesta mobilitat sostenible. Que és un objectiu perfecte. Però cal assegurar COM s'hi arriba. I aquí van sortir les paraules ajudes, diàleg, pedagogia, incentius, esperit de servei. Inclús algú va qüestionar la via punitiva, enfrontant sanció / càstig VS. premi / ajuda. I què s'ha fet a Sant Cugat?: res. Imposar i castigar.

No hi ha més sord que qui no vol sentir.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.