Sabíem que arribaria, ara cal controlar-ho
Hem d'aconseguir que la norma no ens faci perdre l'esperit de l'esport de veterans sigui el que sigui, en el qual, la competició anima, però no compta mai
Moltes coses comencen d'una manera esporàdica, no reglada, en grups d'afinitat, ni tant sols d'interès, que fan amb una petita estructura per gestionar els actes socials i les despeses associades.
Aquesta és la història del rugbi de veterans en Catalunya, amb un primer equip l'Associació de Veterans de Barcelona "Kings Pebrots" (25/9/1980), al qual s'han anat afegint d'altres arriben a uns 20, entre els quals es troba el XV Matusalem, l'equip de veterans del Club de Rugby Sant Cugat constituït fa 10 anys.
Es va començar i es va seguir fins a quasi ara amb una mentalitat molt primitiva, molt fundacional, molt anglosaxona, que es basava en partits i tornejos pactats, amb un estricte respecte a les franges d'edat i una intensa activitat social al voltant de l'esportiva.
Amb el temps, especialment en els darrers temps, s'ha produït un creixement de jugadors i equips de veterans, motivat per l'increment d'equips de rugbi a Catalunya i per la millora en l'estat de vida de les persones des de la maduresa fins a la vellesa.
Ambdós fenòmens, des dels pioners de l'esport de veterans s'anunciava fa temps, així com l'incorporació de la dona en aquesta franja d'edat esportiva.
Ara, ha passat el de sempre en tot, ha aparegut la regulació, en forma de controls mèdics, assegurances, fitxes, ets, sense contraprestació a cap nivell, com disposar de més temps per entrenar en totes les instal·lacions, del servei de fisioterapeutes, dels entrenadors dels clubs i referís formats per les federacions.
Hem d'aconseguir que la norma no ens faci perdre l'esperit de l'esport de veterans sigui el que sigui, en el qual, la competició anima, però no compta mai.