Sant Cugat també hi va ser. L’1 d’octubre del 2017 ja és un dia per la història de Catalunya. El referèndum d’autodeterminació, amb totes les dificultats i els problemes superats, es va celebrar arreu del territori. I Sant Cugat en va ser protagonista, una vegada més.
La participació va fregar el 55% del cens. Van votar més de 32.000 santcugatencs. I el "sí" va guanyar amb el 88,3% dels vots. Això vol dir que es varen complir els mínims exigibles internacionalment per a la homologació i validació.
La comunitat internacional i els organismes que s’encarreguen d’analitzar i verificar aquest tipus de consultes no solen donar un percentatge mínim de participació com a element de validació. Entitats com la Comissió de Venècia no sol exigir una mínima presència de votants per una raó: evitar que els contraris facis campanya a favor de l’abstenció. És a dir, exactament el que va passar a Catalunya el passat dia 1 d’octubre.
La jugada és clara. De manual. Els contraris al referèndum incentiven la no participació i això s’afegeix a l’abstencionisme habitual de cada elecció (hi ha dues causes d’abstencionisme: el voluntari i l’estructural, per errors en el cens, canvis de domicili, malalties o morts, incapacitats diverses, etc.
Només tenim una referència recent amb percentatge previ que va ser el referèndum d’autodeterminació de l’antiga república balcànica de Montenegro. La Comissió de Venècia i els organismes internacionals van parlar d,una participació del 55% i que els vots favorables superessin el 50%.
Recorden les xifres de Sant Cugat? Doncs si. Homologats.