Opinió

Sant Cugat ciutat europea de l'esport 2018, ha de ser més que un objectiu per un any

El passat 15 de desembre en el CAR es va fer una reunió organitzada per Carta Ètica CREIX- Ethics4Sports, en la que van estar convidats a parlar Giulio Guerzoni, regidor d'esports de Mòdena (Itàlia); Xavier Arnijas, tinent d'alcalde i regidor d'Esports de Calella; i Álvaro González, regidor d'esports de Getxo al País Basc, respecte de la seva experiència com ciutats o viles Europees de l'Esport.

Era el tret de sortida vers la nominació de Sant Cugat per aquesta responsabilitat ciutadana, europea, per d'aquí a dos anys.
Sens dubte és una oportunitat per fer que la nostra societat municipal sigui transversal, ja que es parla d'esport, no d'esports, mot que engloba conceptes més amplis com els d'educació, salut, igualtat, formació, benestar...

Com totes les oportunitats, cal aprofitar-les. Són com els forats en la defensa del contrari, o hi entres o cal esperar, a vegades molt i si, a més, no entres bé, perds la possessió i per tant l'oportunitat es converteix en un fet negatiu pels teus interessos. Sens dubte tenim mèrits, esportius i socials, més que suficients per optar a aquesta candidatura, però amb axó no n'hi ha prou, cal més, cal aprofitar l'esport: un dels temes o potser el més transversal en el nostre municipi per generar canvis.

L'esport ens ha de servir per educar i formar ciutadanes i ciutadans, perquè aquests tinguin sentiment de valorar la seva diferencia dins d'una societat global, que sigui una pertinença al món concretada en Sant Cugat. És important que ens ensenyi a no classificar per res i a valorar la diferència. Ens ha de permetre suprimir la violència, del tipus que sigui, tota, no tan sols la que es veu, la matussera, també la hipòcrita, la de bones formes i mals actes... hem d'inculcar que el debat, la discussió, la discrepància... Són part del procés intel·lectual, que cerca i troba la raó.

Ha de permetre canvis d'hàbits, com el d'associar definitivament esport i salut, més exercici i menys medecines, més pertinença a un grup i menys solitud/patologia. Cal destacar l'estudi que s'està portant a terme per la Dr. Sanfeliu i el seu equip, de l'UB-CSIC-UV amb i en membres del XV Matusalem Sant Cugat on es refermen els efectes positius en aspectes físics i psíquics en la vellesa.

Un altre punt per a ser considerat, és el dels horaris, si cada cop som més persones fent esport, cal poder utilitzar les instal·lacions més hores, sense que això segueixi el model actual de restar hores de descans, de fer l'esport amb nocturnitat... El canvi d'horaris a més ha de permetre molts més canvis com el de la conciliació de la vida familiar, que a més té de tenir ajudes, perquè els pares i mares joves puguin atendre a les criatures sense deixar l'esport. Cal pensar en guarderies i, molt important, en canvis d'horaris.

Hem de tractar el tema del cost de les baixes per lesió, que en cap cas tenen de recaure en l'esportista, primer per sentit comú: si l'esport és salut, com es pot penalitzar una activitat sana? Segon, perquè l'esportista ja paga amb els impostos i les quotes l'activitat, que a la fi genera menys despesa pública en salut, per tant, per justícia, no ha de tornar a pagar.

Som un municipi d'esport amateur, el que no vol dir de baixa qualitat, si es vol mantenir aquest binomi, s'han de cercar ajudes per poder estudiar i/o treballar compaginant activitat esportiva de nivell. No per l'elit, que ja té beques estatals, sinó pel que els/les acompanyen perquè ho siguin, oferint-los-hi treballs, que permetin ambdues activitats... Aquí l'Ajuntament i la Diputació tenen una tasca a fer amb els empresaris, afavorint fórmules de guany conjunt.

Hem de pensar en els infants, per sort en tenim molts, en les persones madures i velles, però molt especialment en els joves. Em va impactar molt el que va dir el regidor de Getxo, respecte del fet que era una ciutat de vells, els joves han de marxar a la rodalia, perquè no poden pagar el cost de la vida i habitatge allà. Em va recordar massa el que està passant a Sant Cugat. Potser, cal modificar coses, perquè a la fi, el que es té de defensar i potenciar són les persones... no els negocis.

És una oportunitat per fer i mostrar, a la fi educar, que vol dir sostenibilitat, que vol dir aplicar els conceptes bàsics de l'ecologia a la nostra vida quotidiana. Podem fer que les instal·lacions aprofitin l'aigua de pluja i reciclin la ja feta servir, que siguin el màxim eficient en l'ús de l'energia, des de la seva obtenció fins a la seva aplicació; que els residus siguin mínims i aquests altrament aprofitables, que Collserola, sigui abans i sobretot un parc metropolita on es poden fer activitats esportives, segons norma, però sobretot segons sentit comú i responsabilitat.

Som un municipi desconegut, més enllà del nostre nivell de vida i l'elevat nombre d'infants... la qual cosa, a la fi, són tòpics, caricatures que remarquen alguns aspectes nostres, amagant-ne d'altres potser més importants o punyents. El cas és, que al meu entendre, no tenim una marca (industrial, universitària, turística, gastronòmica...), per tant aquesta oportunitat de ser Ciutat Europea de l'Esport ens pot permetre afegir un qualificatiu a la nostra ciutat, que ens serveixi per ser una mica més oberts al món, en les dues direccions. Sant Cugat ciutat on l'esport és via de vida de tots i per tots.