Sant Cugat, dona i emprenedoria

Valorant tot allò viscut al Sant Cugat de la infància i sense menysprear on ha arribat, si he de descriure Sant Cugat en una sola paraula, aquesta seria emprenedoria. Sant Cugat del Vallès és una ciutat emprenedora. Quan l'atzar de la vida va decidir que les dues formessin part de la mateixa essència ho va encertar. M'explico, vaig néixer en un poble petit. Aleshores, les llambordes cobrien els seus carrers i vaig tenir el privilegi de gaudir d'infinitat de corredories infantils al claustre del Monestir, "donde todos los caminos llevan a Roma".

Sant Cugat era un poble de grans extensions de blat i de nens voltant pel carrer. Segur que molts entendran el què en evocar, per exemple, els primers gelats d'estiu al Pross. El fet de parlar al carrer de tot i de res, sense conèixer a tothom; d'anar creixent i viure els canvis de la ciutat, tants i tant ràpid que resultaven difícils d'assimilar.

N'hi ha prou amb respirar els carrers de Sant Cugat per saber que és emprendre. De la imatge dels claveguerams sense tapar de la infància a la ciutat que avui és. Una comunitat que s'ha fet a si mateixa, en molt poc temps. Sense por als canvis per què ha estat capaç de valorar la seva cultura i no tancar les portes a la innovació.

Els petits negocis del poble –molts dels quals regentats per dones-, ja aventuraven l'esperit emprenedor de la ciutat d'avui; així com la importància de la dona emprenedora, que és una part dels nostres referents.

Tant és tenir 20 anys, 30, 40, 50, 60, 70 o ... Emprenedoria és créixer com el nostre poble. Ulls oberts, abraçar a tothom i continuar aprenent. Viure online sense oblidar la part offline de la vida.