Sant Cugat són els pares

Sant Cugat és dels pares i per als pares. De fet, per uns determinats pares i mares benestants, però en qualsevol cas, el jovent no hi tenim cabuda. Mentre estem emparats pel nucli familiar som un orgull per la ciutat (una ciutat amiga de la infància), però amb el temps creixem i aleshores esdevenim un problema.

32 anys de govern convergent han construït un Sant Cugat idíl·lic també per al jovent. Al llarg de la vida, se'ns ha venut una ciutat on construir els nostres projectes de vida, un món laboral meritocràtic que podria fer de pal de paller d'aquest projecte de vida, un sistema institucional que podia ser una eina útil per combatre les desigualtats socials, etcètera.

Tanmateix, ja fa temps que constatem que això és un miratge. La ciutat on vivim no té ni vol tenir espai pel jovent (ni en termes d'habitatge, ni d'oci, ni d'estudi...). El món laboral és pel jovent un espai de crua competitivitat on no serveixen ni els estudis ni la preparació per eludir la precarietat. Les polítiques de joventut són inexistents. Les desigualtats socials causen estralls i el jovent... ens mirem amb impotència com anem quedant al marge? No.

De mica en mica anem destapant l'engany: Sant Cugat no són els pares. El jovent ja hi som, i estem compromesos en allunyar-nos d'una ciutat que pivota entorn la productivitat i teixir un poble que posi la vida al centre. El jovent no som el futur, som el present i ens el farem també nostre.