Jofre Llombart

Opinió

Sant Cugat, un poble de 85.000 habitants

Jofre Llombart Periodista i sotsdirector de 'El món a Rac1' 14.01.2012 05.00 h.
L’altre dia, un company de feina em va dir: “Demà vaig al teu poble”. I em va agradar que es referís a Sant Cugat com un poble. I ho és. Té una mica de “mitxelins”, això sí, però el tipet el manté. Vagi per endavant un reconeixment a l’ara sembla que oblidat Joan Aymerich que va aconseguir dibuixar un Sant Cugat que no fos una ciutat dormitori. Amb un franquista Pla General Metropolità que preveia un infern de prop de 200.000 habitants, ara tot just s’acaba de saber que acabem de superar els 85.000. Quan els meus pares hi van anar a viure, el 1971, amb prou feines s’arribaven als 25.000. En 40 anys, 60.000 habitants. Bona part d’ells han arribat de l’altra banda del Tibidabo, però també de molts punts de Catalunya, de la resta de l’Estat, d’Europa i del món.

Exceptuant les cues que es formen a l’hora d’entrar i sortir a les escoles, podríem dir que Sant Cugat ha sabut pair bé aquest creixement. Però alerta, perquè aquest repte que s’ha superat és només el primer. El segon comença d’aquí molt poc. Els fills. Tots els cotxets Bugaboo i Maclaren que embussen el carrer de Santa Maria seran motocicletes i cotxes d’aquí no res. I l’embut es va estrenyent. Els infants esdevindran adolescents i els biberons, cubates. No és cap advertiment, és la vida, això passa. Simplement es tracta de ser-ne conscient perquè Sant Cugat continui sent un poble i no una ciutat qualsevol.

Per cert, li vaig preguntar al meu company de feina que què hi anava a fer al meu poble. Em va dir que a córrer la cursa Sant Silvestre, perquè en el seu no se’n feia cap. Viu a Rubí.

Segueix @jofrellombart al twitter
Més informació
Segueix-nos

Qui som Condicions Política de privacitat

Totmedia

Web auditat per OJD interactiva