Sant Qatar del Vallès
Bromes a part, sovint em pregunto exactament a què es referix la gent quan diu aquella frase tan odiosa, almenys per a mi, que Sant Cugat és una ciutat amb un poble dins. Majoritàriament, parlen de la gran xarxa d'entitats i de la implicació de persones en qualsevol cosa que es faci per aquí. Però per a mi, ser un poble no vol dir només tenir associacions de fa més de 50 anys o que la gent es saludi pel carrer (encara que sigui una part imprescindible). Un poble també és un conjunt de comerços tradicionals, a aquells on hi anava la teva mare, on hi vas tu i on hi aniran els teus fills. A Sant Cugat n'hi ha però, cada vegada serà més difícil la seva supervivència. I no només per la crisi econòmica.
Qui anirà a fer un entrepà a un bar del centre, si pot anar al Viena, aparcar-hi sense problemes i que en cinc minuts ja tornis a ser al cotxe? Qui anirà a una botiga d'esports al centre de la ciutat, si tenim un Decathlon amb molt més material a dos minuts amb cotxe, amb la possibilitat, repeteixo, d'aparcar amb facilitat? Qui dinarà un plat combinat ràpid al Monestir, podent anar al Mc Donalds? I per rematar-ho, qui anirà a comprar qualsevol cosa pels carrers del centre si podem desplaçar-nos al Centre Comercial, aparcant sense problemes, a comprar roba, coses per la llar, o electrònica. Potser sóc molt exagerat, però crec que s'hauria de cuidar una mica més el comerç de tota la vida.
Tot i reconèixer que la instal·lació del Viena, el Decathlon i el Mc Donalds a Sant Cugat és un incentiu econòmic que provocarà la creació de molts llocs de treball (realment no sé quants d'aquests estaran ocupats per santcugatencs), s'hauria de valorar si val la pena aquesta política de posar catifa vermella a qualsevol gran empresa que es vulgui ubicar a Sant Cugat.
Segueix a @bernatbella al twitter
Més informació