Sant tornem-hi

Les dues setmanes del mig d'agost sembla que tot s'aturi. Per més que alguns comerços pengen el cartell d'Obert per vacances, que les administracions fan serveis mínims i un tetris de diferents responsables accidentals i que es mira de mantenir una certa aparença d'activitat, la veritat és que tot queda suspès, desactivat, fins i tot les zones blava i verda d'aparcament. És clar, tots hem de fer vacances, només faltaria, també els que ens quedem a casa, per gust o per obligació, i enyorem el pols cultural i social tant com gaudim de la tranquil·litat.

Entenc les vacances com uns dies de repòs de l'activitat professional o laboral que fem, i no necessàriament el desplaçament a destins que, sovint, no fan altra cosa que causar-nos un nivell d'estrès diferent, però demolidor: embussos de trànsit, demores eternes en aeroports, platges insostenibles i muntanyes plenes d'energúmens a qui encara no els han dit que, a la natura, s'ha de fer silenci. És per això que no em sap greu no marxar. Com tampoc no me'n sap tornar a la feina, a les feines.

El sentiment de pèrdua i desencís que pateixen moltes persones des d'uns dies abans d'acabar les vacances és un símptoma que alguna cosa no acaba de funcionar. Tinc la sort d'haver treballat sempre en coses que m'agraden, em diverteixen o m'aporten benestar. És obvi que, malauradament, no sempre depèn només de la voluntat de cadascú, però, segurament, molts de nosaltres podríem fer un plantejament de vida que ens faci més feliços onze mesos a l'any, cinc dies a la setmana, en comptes de tan sols un mes i dos dies. No és fàcil, però així, dilluns que ve no faria tanta pujada, no trobeu?

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.