En un món idíl·lic, les entitats de cultura tradicional haurien arribat a la plaça d'Octavià haurien fet els seus balls i se n'haurien anat cap a casa. Però com que no vivim en un món idíl·lic, quan hi ha tensions latents aquestes acaben esclatant.
És evident que a ningú li va resultar agradable que les entitats interrompessin l'esclat de Festa Major per fer públiques les seves queixes. Va ser una situació tensa, certament. Però no un segrest, com va dir el PP de Sant Cugat.
Les entitats van aturar l'esclat, van llegir el manifest i van tornar a reprendre la festa amb normalitat. Tres minuts d'interrupció a tot estirar. Segrestar és una altra cosa: Segrestar és aprofitar que ets conductor de metro per aturar la mobilitat de tota l'àrea metropolitana. Segrestar és tenir famílies senceres dormint al Prat per la mala planificació de Vueling. Segrestar és condemnar al retard diari a milers d'usuaris de Rodalies de Renfe.
I no hem sentit cap dirigent del PP parlar de segrest en cap d'aquests tres casos i això que aquestes circumstàncies han durat hores, dies i setmanes.
Les entitats es van queixar amb uns arguments que el govern municipal va intentar rebatre. Són discussions així les que, teòricament, serveixen per solucionar els problemes: les entitats se senten menystingudes i l'ajuntament pensa que no n'hi ha per tant però que posaran fil a l'agulla per trobar una sortida.
Ara bé, altres formacions han preferit qualificar de segrest tres minuts de lectura pacífica i mirar cap a una altra banda.