Ara farà dos mesos, teníem sobre la taula el cas del Trona, el qual va evidenciar, un cop més, que el model d'accés a l'espai públic a Sant Cugat no funciona, i que el mateix Ajuntament en fa de gestor i en dóna l'ús que li dóna la gana. Doncs no han passat ni dos mesos que ja ens tornem a trobar amb un cas ben similar, aquest cop afectant el trentè aniversari de l'Esplai Pica Roca.
El succés torna a ser força exemplar, d'aquests que es podrien emmarcar: es demana instància de la plaça de Barcelona cinc mesos abans de l'acte (per normativa, es requereixen 20 dies d'antelació) i l'Esplai es reuneix periòdicament amb els tècnics de l'Ajuntament els quals des del gener saben tots i cada un dels detalls de l'acte; a tres setmanes de la festa, els diuen que els canvien de lloc, que no tindran lavabos portàtils, que l'acte acabarà a les 00 h i que s'hauran de pagar els tècnics de so. A tres setmanes.
Això vol dir: refés tota la feina que duus fent des de fa pràcticament mig any, adequa't al nou espai, redueix les activitats, digues-li a grups de música que ja no poden venir a tocar, torna a fer difusió i ah, troba i paga un tècnic de so essent una entitat de joves sense ànim de lucre, això és, una entitat que de ben segur no li sobren els diners.
És indignant com el nostre Ajuntament està maltractant així les seves entitats mentre paral·lelament farda del gran teixit associatiu de Sant Cugat. Que estem parlant d'un Esplai, amb el que això representa i la gent que aglutina. Un Esplai que, a més, duu des que va néixer (ara fa trenta anys) reclamant sense resposta un espai propi.
Clar, però el problema de tot són els veïns i veïnes, excusa recurrent per part del consistori, i s'estableix l'ús de l'espai públic en horari nocturn com el punt més conflictiu. Però tampoc veiem pas que l'Ajuntament tingui voluntat de resoldre aquest conflicte: prou ho estem veient amb la mala gestió de les negociacions pel Pacte per la Nit, en com ha establert una dicotomia entre entitats i veïns (com si les persones que estan associades o organitzades no fossin també veïns i veïnes de Sant Cugat), establint una dicotomia entre el descans i la cultura... Bé, que deixa molt a desitjar i posa en entredit la disposició de l'Ajuntament a posar remei a aquesta situació.
No voldria fer-me massa repetitiva, però seguim tenint un problema de fons: el model d'accés a l'espai públic no funciona, i no sembla que hi hagi massa intenció que això canviï. D'acord que ha d'haver-hi una rotació d'espais per preservar el descans dels veïns, però això no ha de passar per la gestió arbitraria, per les males maneres i la irresponsabilitat de l'Ajuntament.
Perquè, com bé diuen els de Pica-Roca, les places i els barris també estan per celebrar i fer festa, que el poble es fa als carrers i volem poder fer nostra la ciutat. No ens en fareu fora.