Laia Baró, militant d'ARRAN Sant Cugat

Opinió

Seguirem sortint. Seguirem incomodant

S’apropa el 8 de Març, el dia de la Dona Treballadora, tot i que de dones treballadores, com tothom sap, n’hi ha cada dia.

El problema el trobem quan aquesta feina que fan queda desvalorada, menyspreada i fins i tot invisibilitzada. I és que poca gent sap les hores que porta planxar, fregar, netejar els lavabos, anar a comprar i cuinar per tota la família. Potser perquè són feines que es fan dins de casa i queden emparades dins l’àmbit privat. Potser perquè la resta de familiars arriben tant cansats a casa que no s’adonen que la tassa del wàter està tant neta com el dia anterior.

I ja no parlem de les funcions de cura, que pel fet de tenir un fort caràcter sentimental sembla que hagin d’estar lligades a les dones. Fer de suport emocional dels altres no és gens fàcil i pot ser una tasca realment esgotadora.

Per fer front a aquesta injustícia, Arran Sant Cugat va voler visibilitzar el treball domèstic, fent-ho de la manera més simple: traient al carrer i portant a l’espai públic allò que sempre queda arraconat dins les quatre parets d’una casa, per tal que es reconegui com una feina com qualsevol altra.

Però algú no va estar d’acord amb allò que es mostrava. Potser perquè molesta sentir les veritats. Potser perquè no queda bé veure allò que mai veiem i menys pels carrers internacionals de la ciutat intel·ligent de Sant Cugat. I això va portar a l’aparició de la Policia Local que va exigir el desallotjament immediat o la imposició d’una denuncia per “ocupació de la via pública”.

Sí, és curiós, tot i ser pública, et poden multar per fer palès allò que no ens agrada veure. Per a alguns és millor seguir ocultant-ho. Allò que és a casa, que es quedi a casa.

Doncs nosaltres seguirem. Seguirem sortint. Seguirem incomodant.