Semblaven llargues
Aquesta es una queixa que tots tenim al cap per aquestes dates i sobre la que he rumiat durant aquests dies de descans. Les vacances les tenim en la majoria dels casos idealitzades. La pressió de la vida quotidiana, tan des del punt de vista familiar, econòmic com laboral fa que les volem viure amb intensitat, fent coses que la resta del any no podem. Al principi sembla que siguin llargues, es veuen per davant un munt de dies, hores fins i tot per avorrir-se, però aviat s’acaben i el seu rendiment ben sovint es curt amb el que s’havia planejat. No serà que s’havia esperat massa d’aquests dies de descans? Perquè no oblidem que les vacances son per descansar i no necessàriament per a fer moltes cosses. I amb això no vull dir que no s’hagin de fer, però de poc serveixen, si en comptes del descans reculls el estrès del que no has fet. Ara es quant veus lo rapit que han passat els dies. Sovint les hem muntat per fer un munt de coses, quasi com una obligació per acceptar com un èxit el descans. Sembla un contrasentit. No us ho sembla? Esta clar que el deixar la rutina i fer altres coses es la millor forma de descansar. Però tampoc cal omplir aquests dies de coses per ser feliç perquè el que realment es pretenia al començament es fugir de la obligació. De la de cada dia, del rellotge, de les formes i sobre tot de la mesura del rendiment del que fem habitualment.
Pot ser haurem de revisar els objectius i valorar el que tenim. Si aquest any no ho hem aconseguit, l’any que be no ho oblidem, semblaven llargues però no ho eren.