Lluís Godayol, empresari

Opinió

Sempre em queda aquest dubte

En les èpoques de consulta electoral es viu una estranya sensació en les quals moltes coses s’aturen esperant que arribi el dia de les eleccions

Esperant un resultat. Aquesta situació d'impàs es produeix durant uns dies i fins i tot mesos en els quals sembla que es posposin decisions i solucions de problemes de la vida diària a la espera del desenllaç.

No hi ha dubte que en el cas d’algunes persones aquest fet es lògic perquè el resultat de l'escrutini marcarà l'esdevenidor de la seva pròpia vida en el futur recent, ja sigui des del punt de vista professional, econòmic o simplement dels hàbits de treball. Però per contra, la gran majoria seguirà fent les mateixes coses i de la mateixa manera al marge de les moltes raons i promeses que han pogut sentir en els períodes electorals. No voldria que es malinterpretessin les meves paraules, però penso que per la raó que sigui, i això sembla que es vagi consolidant així, sembla que es tendeix a construir les campanyes pensant que les eleccions han de resoldre els problemes de les persones en l'àmbit del dia a dia, quan en bona lògica han de servir per millorar la situació global de la societat i aconseguir una convivència millor i més justa en el mig i llarg termini.

El desencís d’aquest fet pot avocar-nos i de fet cada cop ens porta més a una situació politicosocial com la italiana en la que la política, l'economia i la societat conviuen, però en certa manera s’ignoren. La realitat és que el dia a dia s’ha de viure en present i quant escolto els discursos electorals i la reacció de qui els escolta, sempre em queda aquest dubte.