Sentir de nou Pacte per la nit... em desanima

Fa gairebé sis anys diferents agents vam rebre una convocatòria. Entitats de cultura, polítiques, juvenils, de lleure, i d'altres; associacions de veïns de tots els barris de Sant Cugat i també la federació d'associacions de veïns del municipi, personal de l'ajuntament de diferents àmbits, policia i agents de seguretat, etc. Tots amb la intenció d'aportar un granet de sorra, des de la nostra humil visió i situació, per aconseguir una bona gestió de la nit a Sant Cugat.

Vam dedicar-hi moltes hores de reunions i converses. Els tècnics moltes hores redactant els documents, enviant-los a les diferents comissions, buscant experts que ens poguessin aclarir dubtes i ajudar a definir millor un pla de convivència per dur a terme activitats a les places del poble, i donar-li la vida que uns demanem, i al mateix temps possibilitar la tranquil·litat que altres reclamen.

Les converses eren sempre en un to molt conciliador i amb ganes de trobar l'entesa per les diferents parts afectades i implicades. Les persones dedicades vam definir un document del Pacte per la Nit. Només faltava un punt: una comissió de seguiment en la qual hi havia d'intervenir directament l'Ajuntament perquè consideràvem que eren els que podien gestionar les sol·licituds i la distribució d'activitats a les places.

Tot va acabar, com passa sovint, amb les queixes d'uns veïns que van aconseguir eradicar el Pacte, carregant-se la feina de voluntaris il·lusionats per millorar el nostre municipi.

Rebre un correu en què es torna a parlar del Pacte per la Nit... em desanima, perquè em fa patir que es treballi en va i només per als veïns que es queixen, no pels que construeixen i cedeixen.