Ser jove i no ser revolucionari és una contradicció fins i tot biològica
Salvador Allende, Rubén Dario, Che Guevara, proverbis, poemes, pintures, reflexions. Tots ells parlen de la joventut i dels reptes que caracteritzen aquesta etapa de les nostres vides
Fa poc va ser el meu aniversari, i entre “Felicitats” i “Per molts anys” també va sortir algun “Qui els agafés” o “La joventut…” acompanyat d’un llarg sospir que més enllà d’una simple exhalació s’entreveien records i viatges a la memòria.
Què tindrà aquesta etapa tan efímera i versàtil, que fa sospirar quan ens passa per la ment? Per què serà que es rememora amb aquesta alegria i que ens aboca a tanta enyorança?
Jo no puc comparar-la; de la infància en recordo poques coses i desordenades, i l’edat adulta encara no m’ha arribat, però la joventut sí que la reconec, hi sóc i la visc.
És una etapa de transició i per tant complicada, envoltada de constants contradiccions entre allò que ets i el que t’agradaria ser, però aquest rebombori no s’acaba en un mateix, sinó que s’estén a tot el que ens envolta, l’entorn, els amics, la família i va més enllà de la curiositat, tenim ganes de canviar-ho tot.
Segurament és aquest enrenou el que ens fa viure-la amb tanta intensitat. La manera com ens obrim al món per desvelar cadascun dels seus secrets. Amb la rebel·lia que ens caracteritza i que ens permet qüestionar tot el que ja està establert, enfrontar-nos al conformisme i a aquest sistema conservador del “Això ja estava bé des del principi” o “perquè canviar si s’ha fet sempre així?” que acostumen a sortir de les boques dels més grans.
Tot i les mostres de desaprovació d’alguns adults quan ens desacrediten amb un “Ja ho entendràs quan siguis gran”, nosaltres seguim fent camí. Però de vegades ni nosaltres mateixos som conscients de la força que tenim les joves per canviar les coses. Gràcies a l’organització estudiantil hem vist revoltes a Xile, Canadà i als mateixos Països Catalans. Les joves hem sigut protagonistes en lluites arreu del món i hem esdevingut en molts casos el detonant d’una resposta encara més àmplia.
Així que, seguim fent camí, organitzant-nos en cada espai, en cada bri d’esperança de fer d’aquest un món millor. I sobretot amb l’alegria de ser rebels i tenir les eines de revolucionar tot allò que ens envolta.