Temps era temps que ho era, perquè talment sembla que si volem ser realistes, caldria redefinir-la com vacances de primavera, o quelcom relacionat amb la climatologia o algun altre concepte relacionat amb l'esbarjo o el gaudi si les autoritats ho permeten.
El cert és que m'atreviria a dir que les noves generacions no relacionen aquests dos dies de festa, divendres i dilluns amb cap tipus d'espiritualitat ni religió. Ho plantejo simplement per no autoenganyar-nos, ja que el buidatge de les ciutats i l'èxode massiu cap a les localitats de major divertiment, muntanya o platja si s'escau, són suficient indicador de la realitat sociològica i, perquè no dir-ho, de la ignorància no ja espiritual o religiosa sinó tan sols històrica de les esmentades generacions.
Sovint em pregunto si aquest fet, ha estat reflexionat per la mateixa Església en els seus nivells més alts o simplement s'accepta, com un fet insuperable i tristament assumit per l'immobilisme estructural dels dicasteris de Roma i els seus dirigents. Personalment no em preocuparia gens, si no fos per la convicció de què l'oblit de l'esperit dels polítics que organitzen la societat, implica al mateix temps, configurar-la sota la influència del materialisme més ferotge i inhumà que, ens ofereixen el capitalisme, el nihilisme o el fanatisme igualment inhumà. No anem bé estimats lectors.
Fins on arribarem? L'única conclusió que se m'acut és que, l'objectiu de les esmentades línies de pensament, és anul·lar la capacitat de les persones, especialment joves, de reflexionar que els humans no som solament matèria sinó també esperit, i per això ens cal també cuidar-lo i així orientar-nos a ser conreadors de la Justícia, la Pau i el bé comú. Altrament ens aboquen a la destrucció col·lectiva.