Opinió

Si això és un poble

"Si això és un poble, no podem fer veure que no ens afecta el que està passant, que no va amb nosaltres"

Un dels llibres més colpidors sobre els límits de l’ésser humà a l’hora de conèixer la barbàrie i el sofriment sobre l’altri és sens dubte Si això és un home, el testimoni de Primo Levi sobre el seu pas per Auschwitz. La seva lectura ens interroga a cadascú de nosaltres com a humans perquè al final som el que som en funció del context en què vivim i si bé no podem reescriure la història estem obligats a impedir que es repeteixin aquells episodis que més ens avergonyeixen com a espècie. 

L’edició de 1976 inclou un apèndix destinat a respondre les preguntes que li feien joves estudiants. En les respostes Primo Levi ens recorda que els camps d’extermini nazis “van ser el cim, el coronament del feixisme a Europa; però el feixisme existia abans de Hitler i Mussolini, i ha sobreviscut (després) en formes evidents o disfressades”. Diu també que “de monstres n’hi ha hagut sempre, però són massa pocs perquè sigui realment perillosos; són més perillosos els homes corrents, els funcionaris disposats a creure i a obeir sense discutir, com Eichman; com Höss, comandants d'Auschwitz; com Stangl, comandant de Treblinka; com els militars francesos de vint anys després, massacradors a Algèria; com els militars americans que trenta anys després, massacradors al Vietnam.”  Primo Levi va morir l’any 1987. 

El passat dia 4 una manifestació contra el genocidi de Gaza recorria els carrers de Sant Cugat per reclamar la fi de la massacre i el dret a existir del poble palestí. Si això és un poble, no podem fer veure que no ens afecta el que està passant, que no va amb nosaltres. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.