Si ens punxen, no sagnem?
Algú ha de començar a fer justícia amb la petita empresa local, potser la Generalitat per fi honorarà la feina que aquest col·lectiu ha fet per la economia del país. Potser des de la Conselleria pertinent es llançarà un cable eficaç, que realment permeti remuntar i recuperar forces o, si més no, aturar l’índex de “defuncions”. El cert és que les que encara sobreviuen, porten massa temps agonitzant i mentre no aixequin cap, no podran contractar, ni comprar, ni dinamitzar, ni pagar impostos. La conseqüència inevitablement és que no hi haurà feina, no es cotitzarà, s’haurà de pagar més atur, es buidarà la guardiola i no anirem enlloc. Jo no tinc la resposta, però tampoc no és la meva feina. Des d’aquí crido als que poden canviar les lleis: Holaaaa!… la microempresa també existeix. Em ve al cap el poema d’en Shakespeare: “No ens alimentem amb el mateix menjar i ens ferim amb les mateixes armes? No tenim calor a l'estiu i fred a l'hivern? No riem si ens fan pessigolles? Si ens punxen no sagnem? Si ens persegueixen no patim?". I jo afegeixo: No tenim dret a un tractament legislatiu just? Pregunto.