Similitud esperançadora
'Tant de bo aquesta amargor del final de temporada 2024 esdevingui dolçor a l'inici del 2025, tal com va passar fa més de 28 anys'
Per a molts dels qui portàvem posada la camisa dels Castellers de Sant Cugat, l'actuació del 10 de novembre passat va ser la més amarga com a membres d'una colla castellera. Molt poca gent havia viscut una situació que s'assemblés, ni de bon tros, al que havíem viscut aquell matí.
No ho he comentat amb ningú dels qui ja havíem estat aleshores, però a mi em va recordar molt les sensacions que vam viure després de la presentació oficial dels Castellers de Sant Cugat, el 30 de juny de 1996. Per a tothom que no ho sàpiga, en aquella actuació, els Gausacs vam caure estrepitosament dos cops del 4 de 6 i un altre del 3 de 6, sense ni tan sols carregar-los. Vam acabar l'actuació amb un 2 de 5, que no es considera ni tan sols un castell, i un pilar de 4. Aquell dia molts de nosaltres vam sortir de la plaça amb llàgrimes als ulls perquè la presentació del nostre projecte no només havia estat desastrosa, sinó perquè també corria el perill que ningú se'l cregués, incloent-hi un bon grup de nosaltres mateixos.
La sorpresa va venir del 2 al 25 de juliol, quan es van apuntar a la colla una cinquantena de persones que venien a donar un cop de mà perquè el projecte de colla castellera santcugatenca fos una realitat sòlida. En aquells vuit assaigs es van descarregar tant el 3 de 6 com el 4 de 6, i es va confirmar la bona feina, ja que els vam descarregar tots dos de forma oficial a la Festa Major de la Floresta, el 27 de juliol de 1996. Vam passar de l'agror a un moment ben agradable en quatre setmanes.
Tant de bo aquesta amargor del final de temporada 2024 esdevingui dolçor a l'inici del 2025, tal com va passar fa més de 28 anys.
Gausacs, amunt!
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.