Sobre el teatre infantil

No és veritat que tot el teatre que fan els infants sigui per a la canalla. Com tampoc ho és que el mim sigui exclusivament teatre per a nens i nenes. Tant el mim com el teatre fet per menuts, sovint porta un missatge pels grans. I és que els adults, malgrat que ens costi acceptar-ho, moltes vegades n'hauríem d'aprendre de la mainada.

Això ve a tomb per l'obra que els petits d'Espiral -Espiral creixent- van posar en escena el proppassat dia 2 de juliol al Casal de Valldoreix. "Rocu i el mar dels invisibles" d'Aleix Aguilà i la Maria Beitia. És una crida sobre el perill que corre el fons marí a causa de l'agressió humana.

Era una història bonica i adient per a representar-la. Sort de l'Eva Lepe i la Trini Escrihuela que en van fer l'adaptació, el vestuari, els decorats i els assaigs. Tota una feinada.

Una gran feinada que va tenir la seva honorança. El resultat va ser una sala plena de gom a gom, un públic entregat, uns actors fruint de la interpretació i unes directores plenes de goig i nervis.

Tot mirant l'obra recordava aquella proposta meva de temps enrere quan, en una reunió de la Taula d'Arts Escèniques, els deia: "Tenim molts grups infantils de teatre a Sant Cugat, Valldoreix, Mira-sol, la Floresta i les Planes. I si muntéssim una Mostra de Teatre Infantil a Sant Cugat?"

Si en el Dia Mundial del Teatre som capaços de fer una mostra de les diferents companyies que volen participar, per què no els petits?

Crec que ja és hora que els deixem lloc. Un lloc adient, és clar!