Sóc indigne

La veritat és que fa mesos que escric i estic fart. No estic fart perquè no m'agradi escriure ni fer arribar als altres el que penso sinó que estic fart d'haver d'escriure mes rere mes sobre el mateix. És cansat, esgotador i profundament trist. Mentiria si no digués que fins i tot m'ha passat pel cap algun cop fer la meva vida fora d'aquí.

Estic cansat d'escriure perquè estic cansat de veure el mateix. De veure com a la meva terra s'estableix des del poder del bé i del mal. Allò que es pot pensar i allò que no. Aquelles persones dignes i aquelles que no ho són. Aquella falsa democràcia on a uns se'ls ajuda a col·locar símbols polítics al carrer vestint-ho de llibertat d'expressió i en canvi aquells que utilitzant la mateixa llibertat d'expressió que els treuen se'ls multa amb 30.000 euros. No m'amagaré ni seré més políticament correcte, els tics totalitaris són una realitat i fa molta por.

Al nostre poble tenim nombrosos exemples i necessitaria molts articles més per descriure'ls però podem esmentar l'exposició de gegants del Monestir de fa uns mesos de setmanes amb llaços grocs penjats del coll. Podria parlar de com als ponts de Sant Cugat cada dissabte es posen persones amb estelades i consignes polítiques gegants ocasionant perills per la circulació o com s'utilitza l'Ajuntament i els recursos de tots per divulgar la "correcta ideologia". Podria parlar també de com un se sent quan creix en una terra on ets marcat per pensar diferent. Però la veritat és que estic cansat perquè la realitat supera l'enteniment.