Sorolls nocturns (i diürns)
Me n’assabento pel diari que dilluns passat al matí va haver-hi un incendi al meu carrer, hi van intervenir tres vehicles de bombers i diverses dotacions policials durant tot el matí
Llegeixo que s’han reunit, si no ho he entès malament, representants de les entitats (sic), locals d’oci i veïns i que ho han fet de molt bon rotllo. Però, repeteixo, si no ho he entès malament, no sé veure-hi els representants dels usuraris, si és que aquests es poden elegir. I aquest em sembla un aspecte fonamental. I, francament, allò que diu el tinent d’alcalde de governació i altres herbes, sobre el botellot (sembla que l’ús d’aquest mot ja és un a cosa acceptada i seriosa), no m’acaba de convèncer. Em sembla una frivolitat dir que a Sant Cugat, a causa que l’Ajuntament i les escoles estan més sensibilitzades, el nostre jovent té menys tendència a practicar-lo. Hi ha estadístiques o estudis que ho avalin? No és un altre acte de xovinisme? Posem que ho acceptem. Aleshores, es tractaria d’oferir coses diferents als qui, fonamentalment, venen de fora. I, en aquest sentit, el mateix polític ens diu que ens haurem d’encaminar vers una oferta on hi tinguin pes les accions culturals i esportives. I, segons les dades, això ho hauríem de fer els caps de setmana a la nit, que és quan es concentra el 80% d’oci de botellot.
Francament, no m’imagino un programa cultural i esportiu de cap de setmana per absorbir una demanda bàsicament alcohòlica. On ho faríem i qui ho organitzaria? Tinc la impressió que el tema és molt més complicat i que té a veure amb unes pautes de consum sense alternativa que no són fàcils d’eradicar. En tot cas, caldrà veure si el bon rotllo dels participants en el Pacte per la nit in pectore ens donen pistes per ampliar el model a altres llocs i circumstàncies.
Més informació