La sostenibilitat no està a l'abast de tothom

Un món sostenible el desitgem pràcticament tots els habitants de la terra. No obstant això, són uns pocs els que es poden permetre ser més sostenibles en un entorn urbà o semiurbà. M'explico: El que s'instal·la plaques solars a casa, d'entrada ha de tenir els recursos per abordar la despesa inicial. A llarg termini, el tema té rendibilitat, però cal tenir, o voler destinar de bon començament l'excedent necessari per pagar-ho. Per altra banda, ens cal una casa, cosa no massa habitual en les ciutats, que evidentment implica un poder adquisitiu més elevat.

El que necessita desplaçar-se en cotxe, i ho vol fer en un d'elèctric, ens trobem en un cas similar a l'anterior, d'entrada és un element molt més car que no pas un de convencional, que al cap dels anys, si el preu de l'electricitat no es dispara, s'acaba compensant.

El que pretén no només reciclar, sinó també reutilitzar (bàsicament envasos), necessita disposar de metres quadrats addicionals a casa seva per tenir un mínim volum de producte per obrir, i el mateix per recollir, és a dir, espai que val diners. I no només l'espai per la reutilització val diners, sinó que el mateix producte ens costa més per una logística més complexa. Ja sigui perquè ens ho porten i ens ho recullen a casa, o perquè ho fem nosaltres, i de la mateixa manera hi ha un cost més elevat.

El que pretén comprar electrodomèstics, calderes, o qualsevol sistema consumidor amb l'objectiu que tingui el mínim consum possible, ha de gastar més diners que un de menor consum... La sostenibilitat no serà realment sostenible fins que no tingui un preu com a mínim igual a les coses que no són sostenibles.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.