Spidermen
Després d’una pila de temps tractant de fit a fit bona part d’esports, hom arriba a la conclusió que cal conèixer l’entrellat de cadascun d’ells i, que tan bon punt saps de què va la troca, comences a entendre el grau d’implicació i simbiosi dels seus practicants
És a dir, al final ens convertim en una realitat a partir de la ficció, on l’intèrpret es creu el paper del seu personatge. Justament com Spiderman, aquell entranyable personatge fictici de Marvel que després de ser inoculat per una aranya s’erigeix en un redemptor del mal.
Tothom que els conegui estarà d’acord amb mi que els escaladors tenen una mica d’aràcnids, tant en el seu tarannà com en l’agilitat i velocitat que imprimeixen als seus moviments. Obrir qualsevol via significa grimpar a poc a poc, falcant els peus de gat en aquelles presses fermes i segures que els permetran seguir pujant fins a aconseguir el seu objectiu. Malgrat que potser no en són del tot conscients, escalar no deixa de ser una mena de metàfora d’allò que representa la vida, és a dir, pensar i reflexionar en cadascuna de les dificultats i anar-les sortejant una darrera l’altra. Això sí, l’únic avantatge és que per molt que pugin dret, si en algun moment defalleixen, sempre hi trobaran una corda o bé un matalàs flonjo que els protegirà.
Com succeeix en les pel·lícules d’aquest personatge de còmic, quan les inclemències meteorològiques no li permeten enganxar les teranyines llefiscoses sobre qualsevol superfície, s’anul·la la seva raó de ser i actuar, fet que l’obliga a aixoplugar-se per pensar noves estratègies.
Els escaladors de la nostra ciutat no cal que pateixin més pel mal temps, perquè ja tenen el seu cau on poden gatejar sense més entrebancs que els que ells mateixos s’imposin.
Adossat al rocòdrom J. Barberà s’implanta el nou boulder del Muntanyenc anomenat “Els Pirates”, i que tot just es posa de manifest quan traspassem el llindar de la mateixa porta d'entrada. Un semblant assossegat i adequat al seu context urbà, a l’interior es transforma en un espai de geometria facetada i torturada, on no hi ha manera de trobar un pla dret! Aquest és l’exemple i la màgia dels escaladors: lluitar contra la naturalesa de la matèria, ridiculitzant i caricaturitzant tant la forma com tots els angles que conformen els plans de la seva superfície.
Spiderman no tindria cap raó de ser sense la picada d’una aranya radioactiva, igual que l’execució no s’hagués dut a terme sense el coratge, la perseverança i l’alè del col·lectiu d’escaladors encapçalats pel Quino, l’Oli i la seva patuleia, la veu atenta i precisa dels missatgers del Muntanyenc, i l’oportuna intervenció del Consistori encapçalat per la nostra Alcaldessa.
Podem estar tranquils, ben segur que el matalàs que cobreix tota la superfície del terra amortirà, tant les ensopegades i els desequilibris d’alguns esportistes, com el pes del feixuc i llarg procés de construcció que ha sofert.
Segueix Manel González a Twitter (@manelis01)