Suïcidi i pressió social
'Al món, de mitjana, se suïciden cada any 700.000 persones, 500 de les quals són catalanes. Però això només en els casos en què el suïcida ha reeixit'
Ara fa unes setmanes, Sant Cugat, com altres ciutats de Catalunya, va celebrar el Dia Internacional de Prevenció del Suïcidi. Ens cal que desterrar la vella idea que el suïcidi és un fet minoritari, anecdòtic o atzarós. No ho és. En absolut. Al món, de mitjana, se suïciden cada any 700.000 persones, 500 de les quals són catalanes. Però això només en els casos en què el suïcida ha reeixit.
Els intents fallits parlen d'entre 10 i 30 temptatives per cada mort. I, per si no n'hi hagués prou, en l'àmbit adolescent les xifres s'enfilen fins a situar-se entre els 100 i els 200 intents. Llevar-se la vida és un acte solitari amb un rerefons social. La pressió social és, en si mateixa, la responsable de bona part dels suïcidis que es cometen: objectius inassolibles, obsessió perfeccionista, assetjament laboral i escolar, abusos sexuals, atzucac econòmic, maltractaments, desesperança, solitud...
És cert que els antecedents familiars són un factor important, però el futur no està escrit i ningú no pot afirmar que el suïcidi no apareixerà mai en la seva ment, ni que sigui de manera boirosa o entelada. Hem de foragitar la idea segons la qual parlar de suïcidi pot incitar escometre'l, o que qui es vol suïcidar no emet cap senyal, o que la mort per suïcidi és imprevisible, o que el suïcida vol morir, o que només algú amb trastorn mental té aquesta inclinació. Són creences molt arrelades rotundament falses, i per erradicar-les cal desamagar el suïcidi i abordar-lo com una patologia més de la nostra realitat social.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.