En els darrers quatre anys hem desenvolupat una tasca encomanada per l'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, on se'ns demanava, primer, que ningú quedés enrere a causa de la crisi i que implantéssim de manera molt important les prestacions socials. Segon, que mantinguéssim, fent les correccions necessàries, els serveis educatius municipals: escoles bressol, Escola Municipal de Música, Escola Municipal d'Art, plans d'entorn i de dinamització educativa, etc. Tercer, que la programació d'activitats culturals mantingués la qualitat i la quantitat dels darrers anys i que intentéssim fer créixer el servei de biblioteques, si això era possible. I, finalment, que la crisi econòmica afectés el menys possible el paisatge sociocultural de la ciutat. Aquí parlem del tramat d'entitats de tota mena que donen una singularitat especial a la ciutat de Sant Cugat.
Nosaltres, des de la Direcció de l'Àmbit de Serveis a les Persones, hem tingut la responsabilitat tècnica d'afrontar aquest encàrrec. Hem fet la feina de la manera més professional possible. Això no ens converteix en herois. Hem tingut una direcció política clara: davant i darrere d'una decisió del Sr. Fornells, sempre hi ha hagut la Sra. Mercè Conesa. Hem tingut un equip tècnic a polítiques socials, a cultura, a l'Oficina d'Atenció Municipal del centre cultural, a esports i a educació, de primer nivell.
Sense una direcció política i la qualitat d'un equip tècnic no era possible afrontar el nostre repte professional dels darrers quatre anys. A més, com no podia ser d'una altra manera, la resta d'àmbits del consistori –gerencial, econòmic, pressupostari, jurídic, d'obres i serveis, etc.– es van alinear amb el mateix objectiu. I, això, va possibilitar complir i, a vegades, ampliar, els objectius abans esmentats. Es van moure molts diners cap a polítiques socials i educació. Diners que van deixar de tenir altres àmbits de la corporació municipal, i que van obligar a minimitzar el capítol d'inversions.
Volem dir, doncs, que la nostra tasca ha estat part d'un plantejament global de la política de la ciutat en el darrer mandat. És per això, i no és falsa modèstia, que no podem assumir, per superlativa, l'adjectivització que se'ns dedicava en un article en aquest mitjà digital del TOT Sant Cugat aquesta setmana passada. Agraïm profundament, això sí, la intenció de qui el signava.
Ara bé, sí que hi ha herois santcugatencs. Segur que cadascú que llegeixi aquestes ratlles en sap uns quants, tothom té els seus. Nosaltres tenim els nostres. I em refereixo al conjunt de gent que fa que empreses culturals santcugatenques vagin endavant, amb moltes dificultats, però endavant. En cito algunes amb qui he tingut una especial relació en els darrers anys, per la seva problemàtica: Aula de So, Canals Galeria d'Art, Mercantic, Dterra, Fusió, etc. Entitats que han passat situacions límit en els darrers temps, com l'Orquestra Simfònica Sant Cugat, l'Ateneu, La Unió, el Club Muntanyenc, l'Esbart, l'Institut de la Infància i d'altres. I la resta d'entitats i institucions santcugatenques, allò que en diem tramat social. Per a nosaltres, són superherois la gent que és al capdavant, i, també al darrere. Juntes directives, socis, famílies, construeixen Sant Cugat, cada dia. Sant Cugat és el que és per la suma d'aquests grups humans.
Des de l'administració, amb més o menys encert, hem intentat ajudar. Creiem que més que "fer", l'administració ha de "facilitar". A moltes trobades, internes i externes, dèiem alló de "menys Ajuntament i més ciutat". I això no volia dir anar en detriment del sector públic. Volia dir treballar conjuntament amb reptes comuns.
No volem oblidar la gent que innova. Són la punta de llança d'una societat ben orientada. I no parlem només en termes de tecnologia. Aquests anys s'han vist moviments d'innovació social molt importants a les Planes, a la Floresta i a Mira-sol. Universitats, cooperatives i entitats agafades de la mà per fer innovació educativa, social, ecològica, cultural o arquitectònica... Aquí també hi ha un munt de superherois.
Ens vénen al cap molts noms. També noms de polítics que hi són per servir i no per servir-se'n. I empresaris honestos. I pares-i-mares-coratge que batallen per millorar l'educació. N'hem conegut molts i moltes en aquests anys. I funcionaris que entenen que són un servei públic i no una feina on no cal implicar-se i a esperar que ragin a final de mes. També en conec.
I metges i mestres que viuen amb una forta vocació la seva feina, tot i les dificultats. I les entitats amb finalitats socials, ajudant tothom que ho necessita, amb un voluntariat abnegat, que suavitza els drames de la pobresa o la malaltia.
I aquell historiador que pateix quan veu que es malmet el patrimoni. O aquell escriptor fidel al seu poble i que no es ven per un plat de llenties, encara que li faci falta. O aquell editor que empra la llengua pròpia, encara que això li faci minvar les vendes.
I la gent de l'ANC, quin exemple per a tothom! La més gran lliçó de civisme i democràcia que hem vist mai.
Molta gent que posa un plus de passió a la seva activitat. Sortosament, a Sant Cugat, sí que hi ha superherois i superheroïnes.