Superlluna independentista amb eclipsi
Els que han votat la coalició JxSí i la CUP, ho fan definint-se com a independentistes sense matisos
Estava anunciat que durant la llarga nit electoral, entre diumenge i dilluns, es produiria un eclipsi total. Els eclipsis de la lluna, però, no són com els de sol. No desapareix la lluna com passa amb el sol (vull dir en els eclipsis totals, és clar) sinó que la lluna passa de blanca a vermellosa però continua estant il·luminada.
Si fa o no fa seria com les eleccions del diumenge, aquestes que eren autonòmiques pels partits espanyols (per això va venir Sarkozy i el rei va anar a parlar amb Barak Obama i Rajoy amb la Merkel) i que des d’aquí deien alguns que serien plebiscitàries.
Això de la superlluna va ser una paraula creada per un astròleg, Richard Nolle, no pas per astrònoms. El que passa és que el concepte va ser assolit per tothom per la seva sonoritat i, alhora, la resposta popular que podia generar. El senyor Nolle té una pàgina web de consulta, de pagament of couse, igual com alguns polítics, partits, i mitjans de comunicació que comenten el resultat de les eleccions per interessos espuris.
Ara es compta el nombre de vots i no d’escons per una part i els d’escons per l’altra sumant a Junts pel Sí els de la CUP per obtenir aquesta majoria imprescindible per tirar endavant el procés constituent. L’eclipsi ha estat parcial, la llum de la lluna s’ha vist tota la nit, però des de les 4 h 11’ fins a les 5 h. 23’, la llum ha estat més fluixa.
No hi ha majoria independentista en nombre de vots, hi ha majoria (i sobrada) en escons per poder treballar en el Parlament i, ara sí, els que han votat la coalició JxSí i la CUP, ho fan definint-se com a independentistes sense matisos. Però ha sorgit una força que veurem com anirà escalant fins a les eleccions del 20D, Ciudadanos (que no Ciutadan’s, si us plau!).
A Sant Cugat els resultats han estat tan evidents que ja m’agradaria que es poguessin traslladar a la Catalunya mig eclipsada. La suma de JXSí i CUP suposa el 57,98% d’una votació que ha assolit un 83,90% de participació, record absolut que demostra que la gent tenia ganes de manifestar la seva opinió en contra de determinades afirmacions interessades que parlaven de la majoria silenciosa o silenciada per la por.
Ara és l’hora de posar-se a treballar però, no ens enganyem, això ha estat la prèvia de les generals espanyoles perquè el problema no és Catalunya sinó Espanya, i només després dels resultats que es generin en aquelles eleccions podrem tornar a parlar seriosament de la causa catalana que, com hem vist, ja té ressò mundial, l’única manera de què pugui tirar endavant la futura República Catalana dins d’Europa.
El fenomen de l’eclipsi de la superlluna no és habitual. El darrer similar es remunta l’any 1982 i sembla que no es repetirà fins al 2033. La veritat és que m’agradaria que la independència de Catalunya fos abans i no consultaré l’astròleg que treballa per diners per saber-ho, sinó exigint als polítics justícia social, democràcia i llibertat per aquest poble que ho mereix.