També a l'agost, cada dia surt el sol
La meva pregunta és quina serà l'actitud dels santcugatencs quan acabi el mes d'agost
Un dissabte del mes d'agost d'enguany passejava al vespre, perquè de dia és impossible per la calor, del Monestir cap a Esade, per Francesc Macià, rambla del Celler i Avinguda Torre Blanca, sense trobar-hi pràcticament ningú.
Mentre contemplava els diferents arbres que hi ha en aquest recorregut, pensava en les persones que no trobava, unes per estar a casa seva (havent fet vacances o no), unes altres per estar de vacances fora del poble, totes elles immerses en un mes d'agost ple de celebracions i esdeveniments luctuosos: la celebració de fa un any dels atemptats de Barcelona i Cambrils, la celebració de fa 50 anys de la invasió russa a Praga, un terratrèmol a l'illa indonèsia de Lombok, la caiguda del viaducte Morandi a Gènova, molts migrants navegant pel Mediterrani sense port que els aculli...i els nostres carrers tranquils, aquí no passa res?
La meva pregunta és quina serà l'actitud dels santcugatencs quan acabi el mes d'agost, tots aquests fets ens hauran ajudat a reflexionar i a interioritzar, o hauran passat desapercebuts. Si el que ens mou és la reflexió, que ens ajudi a intentar viure el nou curs 18/19 en pau, sense estrès, administrant bé el nostre temps, sabent prioritzar les nostres activitats, en benefici propi i dels que ens envolten.
Tot passejant, recordava el grup de música folk català: Esquirols, que l'any 1973 va editar el disc "Cants al vent" i una de les seves cançons deia: Tots volem un món millor a on hi brilli la claror, Cada dia surt el sol i tot recomença. Que aquesta seguretat esperançada que cada dia surt el sol, ens doni força per preparar i viure plenament el nou curs.