Temps mort

I si es fa des del camp privat, amb projectes sense ànim de lucre, perquè entenem que la cultura de qualitat ha de ser generada per persones des de la independència de pensament, des de la reflexió i el coneixement íntim i solitari que genera la creació, l'aventura és incerta i sovint condemnada al fracàs.

Perquè en defensa d'aquesta independència, de crear una zona lliure de compromisos i servituds on el pensament i l'obra es generin de formes diverses i en diferents direccions per tornar a ordenar-se de manera espontània, en defensa d'un projecte estimulant que reuneixi persones molt diverses amb una idea comuna que pugui tenir un llarg recorregut, ens hem trobat a la fi, sols. No hi ha ressò, no hi ha resposta, no hi ha ningú...

Això no ha estat mai un negoci, no genera beneficis, al contrari, és una inversió, sovint privada, a llarg termini. Inversió en capital humà que a la llarga genera una base sòlida i de qualitat que permet noves estructures, sempre amunt, cap a l'excel·lència. Generar cultura és un procés d'aprenentatge, no una experiència de cap de setmana.

En això es basa el prestigi d'una comunitat; gent que pensa i sap expressar el que pensa. Gent que crea i raona la seva creació per donar-la a conèixer. Gent amb ment oberta i amplitud de mires. Un projecte tan ambiciós necessita padrins, quin remei! I temps enrere, no fa pas massa, vam trobar persones que van entendre la idea i la van fomentar, gent que el seu càrrec estava en consonància amb els seus mèrits personals i professionals. Gent valuosa que no s'amagava darrere de l'estructura administrativa. Uns van marxar seguint els seus projectes personals i altres encara hi són, ajudant sense fer soroll. El nostre agraïment.

Canvien les persones i canvien els escenaris i sembla que l'horitzó no pinta massa bé. Lampedusa a El Gatopardo deia allò de "tot ha de canviar perquè tot segueixi igual" i sembla premonitori... Potser tornarem al de sempre, a la cultura de baixa intensitat, al que és còmode, al que és participatiu sense saber en què es participa, al "panem et circenses"...

El soroll sempre fa emmudir als que tenen alguna cosa a dir, al cap i a la fi la independència del tipus que sigui (ja s'ha vist) sempre és incòmoda... Però ens queda la dignitat, sempre, i abans de fer cua per intentar ser escoltat per qui no té gens d'interès a fer-ho, preferim replegar-nos a les "casernes d'hivern" a esperar tot generant més idees i projectes perquè la cultura mai decep, al contrari.

I tornarà a ser primavera... o no serà.