Torna el debat de les terrasses

Hi ha un tema recurrent a Sant Cugat (i a Catalunya) que apareix a la primavera, amb l’arribada del bon temps, que creix a l’estiu, amb gran controvèrsia, i que desapareix tot seguit fins l’any que ve. És un tema que a mi, personalment, em sembla insoluble, perquè fa moltíssims anys que dura i perquè, per més sortides que l’Ajuntament intenta trobar-hi, cap de les parts en conflicte se sent satisfeta. Conformades potser sí, però satisfetes no. Em refereixo a l’horari de les terrasses de bars i restaurants.

Ara, doncs, el debat ha esclatat de nou i l’Ajuntament ha decidit implementar un sistema de detecció de soroll en alguns llocs concrets de la ciutat. La idea és bona, perquè es basa en uns sensors instal·lats en fanals que activaran un llum cada cop que els decibels ultrapassin el nivell permès, la qual cosa obligarà els responsables dels establiments a demanar als seus clients que abaixin el to de veu. La tecnologia permet aquestes deteccions i és bo treure’n profit. Una altra cosa és si servirà per tancar definitivament el debat. Jo ho dubto. Servirà, això sí, per tenir dades objectives i poder veure qui té raó, però una cosa són les dades i una altra les percepcions. Hi ha gent que no s’adona que crida quan parla, i hi ha gent que no suporta sentir remor de veus, per baixes que siguin, quan vol dormir i té les finestres obertes.

Cal respectar el descans de la gent que l’endemà s’ha de llevar d’hora, però també és cert que, a l’estiu, la nit és la millor hora del dia per gaudir en una terrassa de la companyia dels amics. Com es concilia això? Serà difícil, perquè cada persona és un món i no es poden establir tocs de queda.