Tot això he escrit jo?

Aprofito aquest mes atípic en què el Tot fa reestructuració, per a repassar els escrits que porto publicats i guardats al meu ordinador. Em sorprenc. No sols per la quantitat -en porto 135- sinó per les coses que dic. I és que ja fa temps que dono la tabarra. Exactament 5 anys i 7 mesos.

Recordo el començament, quan en Josep Maria Vallès m'ho va proposar i li vaig dir que un cada dues setmanes, que em feia por de no trobar temes que parlessin del poble. Sembla mentida com van sortint. Vas pel carrer i et dius "parlaré d'això". Llegeixes el Tot i davant una notícia penses "jo diré la meva". I així de mica en mica, vas construint el reguitzell d'escrits.

Penso que, tots els que fa temps que escrivim -no sé què pensareu vosaltres, companys de brega literària- hauríem de retocar aquell primer escrit de presentació que ens demanaren amb presses. Ha passat tant de temps que, per a molts, la situació ha canviat. O la visió que tenim de nosaltres. Jo, per exemple, no sols sóc actor de teatre. Faig algunes altres coses que no feia abans. I, sobretot, em sento mestre. Mestre jubilat; però, al cap i la fi, mestre. Em preocupa l'educació dels infants del poble i puc parlar d'algunes vivències experimentades al llarg de la meva vida docent.

Trobo a faltar el diari. L'enyoro. Ja sé que tenim el Món i el Tot. No és, però, el mateix. Aquell format, aquell paper, aquelles notícies...

Hem perdut algunes coses. Per exemple, aquella columna on les entitats del poble dèiem la nostra. El Grup de Teatre Espiral escrivíem cada dos mesos i parlàvem de les nostres actuacions.

Però, el que no pot ser, no pot ser i hem de mirar endavant. Seguirem escrivint mentre hi hagi espai, perquè escriure és constatar que som vius, que pensem, que diem la nostra. És una manera fefaent de saber que som vius.