Tot comença a casa

Un matí escoltant la ràdio, mentre conduïa, parlaven sobre l'empatia i com en les escoles han d'ensenyar-la. M'ha fet pensar en la quantitat d'obligacions que donem els professors per a després nosaltres, a casa, no respectar tot allò que s'ensenya. Una lluita perduda.

Partim de la base que les emocions i la gestió emocional han de gestionar-se d'ençà que som molt petits a casa, diria jo, des que naixem. No podem començar a treballar-la a les escoles quan tenim dotze anys i la personalitat ja està pràcticament formada.

L'empatia és la capacitat, o fins i tot, la voluntat de comprendre les problemàtiques i maneres de ser i de viure situacions de les altres persones, posaré un exemple senzill. Què sentim quan veiem a una altra persona plorar? I no em refereixo que forçosament hagi de ser un amic. Empatitzar quan veiem a algú plorar i entristir-nos hauria de ser una emoció natural, que naixés de nosaltres. Aquí faig una gran parada per definir els tipus d'empatia que existeixen:

• Empatia cognitiva. Que implica posar-se en el lloc de l'altra persona i veure com pensa per comunicar-nos d'una manera efectiva.
• Empatia emocional. Seria una connexió instantània, podrem sentir el que l'altre sent. Treballar-la a casa d'ençà que naixem, conjuntament amb el respecte, seria la manera de construir persones amb valors i són aquest en conjunt els que no podem responsabilitzar a les escoles.

Els valors, i entre ells l'empatia, són una gran carència a la societat actual i ho demostra l'índex de bullying i mòbing que cada vegada va més en alça. Resumint, per mi no hem d'esperar que les escoles ensenyin una emoció que ha de ser treballada des que els nostres fills neixen.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.