Tot plegat és una caca
Jo tinc un gos, en Cugat, i m’emprenyo quan trepitjo una caca al carrer. Per això recullo quan ell embruta i perquè no m’agrada embrutar els carrers de la meva ciutat. Però, quan el passejo i em poso a mirar el terra, que ho haig de fer per vigilar que en Cugat no agafi qualsevol cosa i estigui uns dies amb mal de panxa, em quedo bocabada de veure el que hi ha.
Et pots trobar de tot, i més si fas un passeig a prop d’una escola. Si la ciutat està plena de pintades, de bancs o papereres trencades, de caques de gossos, de burilles, de xiclets, de restes d’entrepans, de deixalles fora dels contenidors, o de qualsevol altra bretolada que afecta als carrers o parcs és perquè hi ha algú que ho fa, i quan ho fa segur que no pensa que pot molestar i que això té un cost. Un cost que haurà de pagar l’administració a través del servei de neteja. Seran uns diners que s’haurà gastat per la ciutat, enlloc de gastar-los en altres partides que poden beneficiar-nos a tots o a aquelles persones que tenen més necessitats.
Tot plegat, és una caca. Com s’entén que el ciutadà vol una ciutat maca i polida i és ell mateix qui l'embruta?
L’administració pot prendre mesures d’actuació o campanyes de civisme. Ja pot anar fent... Però si cadascú no reflexiona del que no fa bé i no intenta canviar aquella conducta incorrecta, no aconseguirem que Sant Cugat sigui la ciutat que tots volem. Una ciutat de la qual ens puguem sentir orgullosos.
Segueix @marosamartin a twitter