Transport públic o peatge?

Per què? Segurament, els motius que ho expliquen millor són la voluntat de viure apartats de les aglomeracions de la gran ciutat o la recerca d’habitatges més barats. Sigui com sigui, això comporta desplaçaments constants entre la llar i el lloc de treball. En general, de fet, com més mal comunicat està el municipi respecte la capital, el cost del pis acostuma a ser més baix.

El cas de Sant Cugat, però, és molt més clar: difícilment ningú no hi buscarà residència per estalviar-se uns calerons en el trasllat, perquè la jugada li sortirà ben poc rendible. Els nous veïns hi vénen a la recerca d’una millor qualitat de vida, generalment a un preu desorbitat. Excepte, és clar, en el cas dels santcugatencs de tota la vida (els menys) que han trobat una feina a Barcelona, per als quals també es compleix la relació directa entre major connectivitat amb la capital catalana i cost de la llar més elevat. I és que les facilitats per arribar a la Ciutat Comtal amb transport públic són nombrosos: a través d’una de les millors línies de tren d’Europa (els FGC) o de dues línies de bus interurbà diürnes que hi arriben (no estaria malament resoldre l'enllaç de nou a través de Renfe, dit sigui de passada).

En resum: bona part de la gent que ve a viure a Sant Cugat ho fa perquè prima el benestar al preu de l’habitatge i, a més, troba mil maneres per arribar a Barcelona sense haver d’agafar el cotxe. Tot on ordre? No, per al PP no, ja que en el ple del juny vol demanar que l’Ajuntament insti la Generalitat a bonificar un 50% del peatge dels Túnels de Vallvidrera per als residents del municipi.

Quin sentit té? Hom opta per residir a Sant Cugat per comoditat i, a més, vol anar a treballar a Barcelona en cotxe també per comoditat i, a sobre, aspira a que se li subvencioni part del desplaçament? On queda el compromís amb el foment del transport públic?

A quin calaix s’amaga la directiva europea que fixa que les infraestructures de transport privat s’han de pagar, també per la contaminació generada? Quin sentit té primar en les bonificacions de peatges precisament els veïns de Sant Cugat, la ciutat amb la renda per càpita més alta de Catalunya? No tindria sentit, en tot cas, limitar-se a fixar criteris ecològics –cotxes amb major ocupació, elèctrics, de baix consum...– o socials –treballadors amb ingressos reduïts, jubilats amb pensions baixes...–?

Les bonificacions de peatges s’han aplicat quasi sempre per compensar la manca de transport públic a l’hora d’efectuar determinats trajectes, un argument ridícul en el cas del desplaçament entre Sant Cugat i Barcelona. A més, d’aprovar-se aquesta mesura, això implicaria que el cost de la rebaixa no desapareixeria, sinó que l’hauria d’assumir el conjunt de la població a través d’uns pressupostos de la Generalitat ja prou migrats d’alegries (de fet, l'ideal és que un peatge sigui gestionat públicament, a diferència dels Túnels de Vallvidrera, ja que els recursos que s'hi paguen serveixen llavors per un millor manteniment de les carreteres i el sobrant es dedica a invertir en transport públic).

Ha de pagar un ciutadà de la Garrotxa amb els seus impostos la comoditat d’un ciutadà que va anar a viure a Sant Cugat –majoritàriament– per la seva qualitat de vida i que evita agafar el transport públic –quasi sempre– per mandra?