Tremolar una mica, el primer dia.

Però només el primer, que això és ple de gats vells i ho noten de seguida. Prendre la mida, absorbir el relleu. Repàs; els nostres puntals: ser la veu del qui no en tenen, capgirar les dinàmiques opaques, demostrar que hi ha una alternativa. Aportar rigor. Sempre el rigor, ni pamflets ni dogmes, ni somiar titulars, tot revisat amb lupa. Que quan diuen A, tot sovint és B.

Els minuts d’intervenció, sempre són curts per a les idees complexes. La majoria no tenen ni ganes ni curiositat per les idees complexes. Sostre, pà, treball. I aigua municipal, com als bons temps. La resposta, la desídia ideològica, el ja ens ho mirarem, fem-ne una comissió. Aquell fitxar polític, que esboça somriures de sèrie, i respon sempre el mateix. Ai les mans llargues dels que manen i cobren dels que guanyen concursos en els pobles on manen els de les mans llargues.

El cercle, estroncat per la nostra tossuderia. Ni un euro més. I nosaltres, que sí, drets per les dones, que sí, clàusules socials, que sí, gravar als qui més tenen, que sí habitatge digne,que sí que sí que sí. Construïr i construïr. Pacte per la nit, empoderem i participem als barris,  cooperativisme, memòria històrica, que  no volem agressions sexuals, control directe, llums i taquígrafs, bressoles per tothom, comprometre’s amb els refugiats (de debò, no de mentirijilla), i que no, que augmentar les prestacions socials no fa “efecte crida”, que fa “efecte vida”, que tenen  uns grans sOUS i número de càrrecs inversament proporcionals a les ganes de consensuar. Oposar i construïr és la recepta.