Quim Pla, promotor cultural

Opinió

Tres bessones, molts calers

Fa uns dies vaig rebre per correu ordinari el conte de les Tres Bessones que l'Ajuntament va editar aquest Nadal

Desconec perquè m'ho envien a mi, doncs el conte no anava acompanyat de cap carta que indiqués la procedència ni el motiu d'aquest present. No sé si m'ho envien com a responsable d'alguna entitat, com a membre del consell de cultura del que fa mesos no formo part, com a columnista en la premsa local o com a ciutadà honorífic, bé, aquesta darrera opció la vaig desestimar ràpidament.

Pels que no ho sabeu, des de fa onze anys l'Ajuntament per les dates nadalenques obsequia als nens i nenes locals amb un conte d'aquestes tres protagonistes fent quelcom a la nostra vila. Les hem vist passejar per Collserola, assistir al Teatre-Auditori i a la Unió, parlar dels drets dels infants, de la importància de l'aigua com a bé preuat i, fins i tot, separant la brossa orgànica.

Si n'heu vist algun sabreu que aquests contes sempre passen en un Sant Cugat verd i no hi manquen les referències a l'Ajuntament-el logotip municipal queda ben ubicat a moltes de les seves pàgines-. Certament són un molt bon material per transmetre valors i precisament per això em sembla que ho podríem fer d'una altra manera.

Per un costat, sembla ser que ja no som terra d'artistes i no tenim il·lustradors locals o, senzillament, és molt més cool que siguin personatges coneguts pels més menuts els que vinguin a visitar el poble. Desconec el cost d'editar un conte amb la productora Cromosoma però ser del cert que la fama i la moda es paguen. Si a tot això li sumem la impressió i la distribució postal, la broma ens deu sortir per un pico força maco. Un pico que dóna per moltes altres coses que estem retallant o per fer tres col·leccions de contes locals, això sí, sense bessones.

L'objectiu i la intenció dels contes em sembla encertada, si bé les formes i la despesa no, i si a més tenim present que surt de les arques de polítiques socials, en els temps que corren potser ens ho hauríem de fer mirar.

Trobo infinitament més interessant i ric artísticament que els contes, tot i ser una col·lecció, siguin il·lustrats pels nostres fugint de l'homogeneïtzació televisiva. De fet, ja hi ha una entitat que ho fa però no els pot regalar, el ven a un preu mòdic ja que la subvenció no dóna per tant.

Segueix @quimpla a twitter