Trobarem a faltar el teu somriure
El cas del Jordi's em fa posar especialment trist perquè va ser el primer bar on vaig treballar fent de cuiner i cambrer. Recordaré sempre com el Josep Lluís em va asseure en una taula i em va preguntar si tenia experiència en el sector. Li vaig dir que no, però que sí tenia ganes d'aprendre i de treballar. Llavors em va contestar que fer bocates i patates fregides no era tan difícil. Que n'aprendria ràpid. Dos dies més tard acabava la selectivitat i començava un feina nova darrere els fogons fent hamburgueses, frankfurts i lloms amb formatge que més tard es convertien en entrepans amb nom de cotxe. Setmanes mes tard, vaig agafar el sou i vaig marxar de viatge a París amb uns amics. No tenia ni 18 anys.
Deu anys més tard sóc un client habitual dels que gaudeixen el caliu dels llocs que per alguna raó et marquen. El Jordi's és un bar petit, humil i estranyament acollidor. El que fàcilment podríem anomenar un d'aquells bars de tota la vida al que ens agrada anar a fer un tallat i petar la xerrada amb l'encarregat. És aquella cosa tan nostra d'anar a un lloc i que et posin el que vols sense que ho hagis de demanar. Ens agrada sentir-nos especialment tractats i baixar al bar com si fos una habitació més. Entrar-hi i que em diguès, ep JR com va tot, em feia sentir a gust. El Josep Lluís és un home fort. té més de 60 anys i aviat tindrà una merescuda jubilació però ara comença una nova etapa al Moianès. El darwinisme cruel de la crisi ha pogut amb el seu negoci. Malgrat tot, ha trobat una persona que, com ell va fer un dia, ha sabut confiar en algú que, potser no té experiència però va amb el front ben alt i vol agafar el toro per les banyes. Des d'aquí li desitjo molta sort en aquest nou viatge.
Josep Lluís, quan passem pel carrer Sant Jordi trobarem a faltar el teu somriure.
Segueix el @jrarmadas al Twitter