Un bar a sota de casa

Tenir un bar a sota de casa o concerts els caps de setmana al jardí és una experiència que m’agradaria evitar. Per això no visc al centre de Sant Cugat. Tot i que viure als districtes comporta inconvenients (carrers deficitaris, equipaments limitats o serveis a comptagotes), si els poso en una balança, la tranquil·litat i el silenci guanyen per golejada.

Per tenir un bosc al costat de casa o silenci a les nits haig de pagar el peatge de la no urbanització o de la falta d’inversió o manteniment. Crec que els veïns de la Floresta o de les Planes han portat amb extraordinària dignitat aquesta qüestió.

En canvi, detecto que veïns del centre de Sant Cugat volen la tranquil·litat d’aquests barris, però no parlen de renunciar els seus privilegis d’urbanització o manteniment. Voler estar als peus del Monestir o a tocar del carrer de Santa Maria i tenir una placidesa total no crec que sigui compatible.

I mentre les urbanitzacions als districtes les paguen majoritàriament els veïns, al centre es van fer sobretot amb diners municipals, de tots. El centre és de tots. (Amb això no vull dir que hi hagi activitats cada dia fins a la matinada...).